ARA-VINC & CIA Falla Avinguda d´Espanya - Falles Sueca

Bon nadals a totisqui...

2009-12-22T08:38:00.004+01:00

Hui es un dia feliç per a mi i pot ser-ho per algú de vosaltres en el meu cas perquè hui agafe vacances i en el vostre perquè igual vos pot tocar el Gordo del Nadal. Com tots els anys hui el meu article es per desitjar-vos a tots Bon Nadals i Feliç Any ja que sinó hi ha un article de molta importància informativa no tornaré escriure un article fins el dia 7 de gener que torne de les vacances. Degut a la crisi hem fet com l'anunci de Freixenet i la nostra felicitació de Bons Nadals es la mateixa que l'any pasat més que res perquè esta xula i perquè el nostre Mestre no ha pogut fer un montatge nou degut a què el presupost no arrivava.

Ja podem dir que ha pasat un any més i nosaltres seguim ací, informant, contant, entretinguent, amb rises, amb emocions... i tot amb l'objectiu comú de parlar de falla i de falles durant tots els dies, es dir que la Festa Fallera forme part de la nostra vida diaria. Com sempre dit per a mi es un orgull formar part d'aquest projecte que un dia comença el nostre amigatxo i al qual anarem unint-se poc a poc els altres redactors blogers, qui li diria al nostre Presi que allà pel gener del 2006 quant començà açò hui quasi quatre anys després portariem 216.035 visites. Pues si com diguem sempre el que comença en un somni s'ha conevertit en una pura realitat.

Tot aquest projecte es gràcies a tots vosaltres als fallers i falleres de l'Avinguda, a la gent blogera d'altres falles, als blogers en general i com no a vosaltres i a tot el món vos desitje BON NADALS I EN EL MEU CAS FELIÇ ANY!!!!!, disfruteu els Nadals amb la vostra familía que sempre esta ahí per a lo bo i per a lo mal i en cap d'any disfruteu dels vostres amics. Les meues redactores blogeres tambè han volgut unir-se a la felicitació així que vos deixe els seus misatje nadalencs.

Maretta.

Ja ha arrivat el final d'any 2009 al blog. De part meua dir que ha sigut tot un orgull per a mi poder escriure i compartir amb vosaltres uns quants articles i comentaris, i espere a l'any vinent seguir fent algun que altre article més. La conclusió que trauria d'aquest any al blog, es que un any més, ha sigut una manera d'informar-nos, de opinar, de felicitar, de desconectar uns minuts de la feina, de riure... i cada dia per a molts que som adictes al blog de la nostra falla, ens és impresindible entrar al menys una volta al dia, per vore que hauran escrit i que hauran comentat, i es que no me canse de dir que enganxa. Els meus desitjos per a l'any que ve del blog son que espere que seguixca igual o més actiu al blog, que cada volta colabore més gent, tant fent articles i comentant, i que tots els bloggers tant lectors i escritors tingau un any 2010 ple de salut i amor, que els diners van i venen. Que paseu molts bons nadals.

Edith.

Pareix que siga ahir quan va començar, i ja estem de nou acomiadant un altre any. Moltes emocions viscudes en aquests 365 dies, molts alts i baixos, molts articles, molts més comentaris, centenars de fotografies i fotomuntatges publicats, … I tot amb un objectiu comú: fer que l’esperit faller estiga viu no sols la setmana fallera. Són hores de treball emprades que és fan agust, són correus de planificació per dir “Avui tu, i demà jo”, és un treball en equip immillorable. Sóc l’última que es va unir a aquest “equip de redacció” que solen anomenar, però em senc com a casa i l’aprecie com si haguera estat aquí des del primer moment. Gràcies al bloc les meues hores mortes estan més vives, els meus moments d’avorriment troben prompte una distracció, les meues amistats es reforcen i engrandeixen.

Amb aquests dies nadalencs tanquem una etapa i ens donem unes petites vacances, per carregar les piles i començar el nou any amb més forces. Tot i això, es trobarà a faltar el bloc. Personalment, tinc una o més cites diàries amb ell, i això de no escriure al meu navegador “ara” per a que m’autocomplete i m’entre a la pàgina ho trobaré estrany. Però bé, ja passaran els dies i tornarem a gaudir de les publicacions diàries a les que ens hem acostumat!

Des d’ací vos desitge que passeu unes bones festes envoltats d’aquells que estimeu, i que l’entrada del nou any vinga carregada d’esperances i il·lusions. No oblideu tampoc escriure la carta al pare noel o als reis macs. Qui sap! Pot ser els vostres desitjos es facen realitat!! Jo, per acabar, formularé el meu, encara que estic segura que sí s’acomplirà:

“En aquestes dates tan assenyalades, espere que la flama fallera brille amb força per molts anys més i que l’harmonia de la que gaudim a la nostra comissió no es consumisca mai amb el pas del temps”

Per finalitzar dir que encara quedem redactors per felicitar els Nadals, traqnuils no se com ho faran si en comentaris o en articles però se que ho faran. Lo dit "Nos vemos en los bares" i fins l'any que bè.

Anedumla:

2009-12-21T08:30:00.002+01:00

Àrab? Suec? Quin serà aquest llenguatge del títol?

Vos preguntareu…

Doncs cap. Simplement és un joc de paraules. O millor dir, sols és una paraula escrita en el seu ordre invers. I sembla que siga Déu sap què!!

A hores d’ara tots haureu descobert ja el nom que amaga aquest títol. I per què aquest nom? Molt senzill!! Aquest és un dia especial per a aquesta persona, ja que no és altre que el del seu aniversari.

Què dir d’Almu? Doncs no hi ha coses!! Però intentarem resumir…

Fallera de gran tradició, que guarda la seua comissió amb molta estima. Si no la tinguera, de segur que estaria incompleta. Gran esposa i millor mare. O gran mare i millor esposa. No sabria en quin ordre escriure-ho, ja que ambdós papers els broda. Es desviu per les seues filles Sandra i Maria, i, com no! pel seu marit. Es nota que els vol en locura i que ho donaria tot per ells. Balladora número 1 als playbacks, i al que no són els playbacks, ja que sembla que la pista i les passarel·les del cau estan fetes a la seua exacta mesura. Amant de les disfresses: sempre que pot es col·loca una d’elles o, almenys, algun complement per lluir-lo amb la gràcia i el saler que la caracteritzen. Té un cap en el que totes les coses tenen cabuda: frases enginyoses que et fan riure, cançonetes composades sobre la marxa, historietes en les que actuava de paper protagonista o secundari, idees d’eixes que es solen anomenar de bomber, etc.

Quan està al cau, es fa de notar. Xarra en un i en altres. Igual la veus a la barra, que als dos segons està per la part de l’escenari, o està muntant algun joc amb els xiquets per a que estiguen entretinguts. A més, té eixa risa inconfundible que la fa fàcil de localitzar. I com que quasi sempre està rient-se, resulta encara més senzill saber per on para… Tampoc li costa res entrar-se en la cuina per ajudar al que faça falta. També, sempre que pot i les xiquetes li ho permeten, es deixa caure per les reunions de la falla, col·laborant en elles activament, sempre i quan el contingut d’aquestes s’adequa a això.

I moltes coses més que de segur m’he deixat al tinter… Però per a això estan els comentaris. Per a que acabeu de completar aquesta descripció, a la que m’imagine li faltaran certs detalls.

Així que Almu, gaudeix del dia junt als teus, que de segur que et tenen alguna sorpresa preparada, que te la mereixes. I segueix sent com fins ara!!

MOLTES FELICITATS DE PART DE LA PENYA ARA VINC, DE LA PENYA L’ANISET DE LA QUE ETS MEMBRE, I DE TOTS ELS FALLERS I FALLERES DE L’AVINGUDA D’ESPANYA!!!

L'última carpeta

2009-12-18T08:30:00.001+01:00

Avui em toca publicar… I entre muntons de fotografies i àlbums, sols és una frase la que em ve a la ment. Un frase ben senzilla, formada per un número i una paraula: 50 aniversari. Frase senzilla, però que guarda gran complexitat en el seu interior…

Ja són molts els dies que em taxat d’aquest calendari nostre d’enguany tan especial. I els hem taxat amb alegria i satisfacció, ja que tot el que en ells hem viscut ocuparà un lloci en eixe trosset que comparteixen ment i cor baix el nom de “records inoblidables”. Poc d’espai queda ja per omplir. De fet, jo diria que sols ens queda una carpeta pendent. Una carpeta que hem estat desitjant obrir i a la que li queden ja pocs dies per mostrar el seu contingut. Una carpeta que ens està duent un poc de cap, però que ens compensarà quan la vegam acabada. Una carpeta en la que ha col·laborat gran quantitat de gent, i en la que es veurà reflectida tota ella. En fi, una carpeta plena de sentiments i records. Sentiments intensos. Records bonics.

Per sort, i tot i estar envoltada de treballs difícils i costosos, el seu nom és ben simple. En aquest cas, són tot paraules el que el formen. Paraules curtes i de significat fàcil. “Sopar de gal·la”. Eixa és la carpeta pendent…

Molts són els fulls que l’acompanyen, però prestaré especial atenció a dos d’ells.

Per una banda, hi ha un full que conté unes grans taules amb el nom de la gent que ha confirmat la seua assistència. Però clar, en aquestes taules encara hi ha moltes cel·les en blanc. Unes cel·les finals en blanc, destinades per a tot aquell que vulga estar amb nosaltres quan es descobrisca la gran carpeta del proper 15 de gener. I unes altres cel·les, aquesta vegada amb forma més quadrada i situades al costat de les cel·les que contenen el nom de les persones. El seu contingut és tan simple com un número 40, però poques són les que el contenen. La gran majoria encara romanen en blanc… I s’ha d’anar amb compte, ja que sols poden mantenir aquest estat fins el proper dimecres dia 23.

Per una altra banda, hi ha uns sobres, molts d’ells buits. Aquells que ja estan plens és perquè la gent ens ha deixat material fotogràfic, tan necessari per a la confecció del llibret especial del 50 aniversari que estem realitzant. Els que segueixen en el seu estat inicial sols contenint aire al seu interior, no sabem ben bé perquè és. La persona en qüestió no té res a aportar-nos i que ens puga servir? O més bé han decidit acumular eixe possible contingut del sobre damunt d’una de les taules de les seues cases per repetir-se, cada vegada que el veuen, la frase: “Ai!! Ja els duré aquest material algun dia”? I eixe dia no ha arribat encara? A tota aquella gent que s’identifica amb la segona situació, dir-los que, en teoria, tenien de temps per donar tot allò que volgueren fins el passat dilluns… Però com que són més d’un, avui divendres encara s’acceptaran coses noves. A la resta de la gent, sols dir-vos “Gràcies!! No esperàvem tan gran col·laboració, i la gent s’ha bolcat molt en aquest projecte.”.

Moltes hores són les que s’han dedicat, s’estan dedicant i es dedicaran en aquest projecte. Però tot siga per a que la gent, al passar les seues fulles, es senta identificada i satisfeta del que els seus ulls estan veient sobre el paper imprès.

P.D. Per cert, avui reunió! Li toca colla a la número 3, la del Banano.

Felicitats!!

2009-12-17T08:30:00.001+01:00

Hui és l’aniversari d’un fundador de la penya Ara Vinc, faller, mestre meu DJ,un dels enginyers del rally, fester com el que més, sempre que pot està ahí ajudant, excepte d’alguna recaiguda per apretar el dia antes, etc.

En fi, avui és l’aniversari d’Aaron, San Palaga o DJ Hacendado. Cosí meu de sang. Enguany estem un poc més en contacte ja que tenim un negoci en comú i damunt és un hobby dels que a ell li mola molt: DJ. Tenim la nostra discomòbil Sound Festival’s (toma ahí cunya publicitària) de la qual és un orgull compartir amb ell i el meu germà.

Faller de fa molts anys, per això va ser junt a uns quants els fundadors de la nostra penya. Quan posa la directa poquets són els que se poden apegar a roda, una màquina. Compartim càrrec de delegat de festejos i muntador de discomòbils.

La veritat és que podria estar dient coses i més coses, però els que el coneguem ja sabem lo bo que és i no pararíem. En resum, hui és el teu dia primo!!

Així que a un bon faller com a tu tampoc podia faltar la felicitació al bloc de la seua falla:

De part de la penya Ara-vinc (a la que pertanys amb gran orgull), de la penya l’aniset i la comissió volem felicitar-te!!!

Desitjar-te també que passes un bon dia- Així que gaudeix-lo i recorda que el divendres ens farem una o dos per a celebrar-ho.

Som solidaris o ho aparentem????...

2009-12-16T08:18:00.003+01:00

En aquestes dates nadalanques es veu que a tots el cor s'obri i ens convertim en les persones més solidaries del món. Veus la tele i tot sóm maratons solidaries, lligues els diaris i tot es propaganda que necesitem la teua ajuda per a que aquest món siga un poc millor, sents la radio i campanya contra la pobreça... Tot açò en pareix molt bònico i admirable almenys les persones sóm un més a l'any solidari, però que no en venguem la moto que segur que d'arrere de totes aquestes campanyes les teles, les radios, els diaris guanyem algún duro que altre. S'aprofiten de que la gent en aquestes dates esta més sensible en el que pasa en el món i perquè estem més sensibles ara????? i per què els mitjans de comunicació fan este tipus de campanyes ara?????

Estem més sensibles ara perquè som uns dies que ens unim amb la familía i recordes époques pasades d'unitat familiar, els nostres iaios, pares, mares, tíos... recorden lo mal que ho han pasat en époques pasades i durant tot l'any ens maxaquen amb noticíes del mal que esta el món i a nosaltres en aquesta época el cor s'obrí perquè ens sentim culpables. Tot açò ho veuen els mitjans de comunicaicó i s'aprofiten per a fer campanyes solidaries i indirectament es fan propaganda de la seua cadena i queden com la més solidaria de l'univers. Jo propose que totes ixes telemaratons que es fan ara en diferents cadenes, en facen una cada mes de diferent cadena, radio o diari igual traguen més diners per a la causa, però crec que no es convé perquè aquest món esta tant globalitzat que cada época té uns canons a seguir i aquest mes es el de les campanyes solidaries i a vore qui la fa millor. Quin afan de competir hi ha en una cosa que ens beneficia a tots?????

Per a mi lo admirable es ixa gent que dedica durant tot l'any temps lliure per ajudar als demés, com voluntaris que van ajudar a l'asilo de Sueca, com persones que apadrinen a un xiquet i tots els mesos per dos euros fan que ixe xiquet no li falte el plat en taula, altres persones en les seues vacances van de voluntaris a paísos subdesarrollats per ajudar en el que faça falta, o sense anar més lluny al nostre poble la gent de Caritas que degut a la crisi viscuda están debordats però totes les setmanes están ahí i trauen de baix les pedres per a què a la gent necesita del nostre poble tinga un plat calent a casa (aquest any Agermanats ha pensat en esta Asocició i el donatiu va destinat a ells i jo sóc una de les persones que esta gestionant i tractant en Caritas com donar el que necesitem i he flipat en ixes persones perquè sense demanar res a canvit donem el que no esta escrit, al final hem conseguit 3000 euros i els donarem en menjar amb bonos mensuals, quant fem el donatiu oficialment ja vos escriurem un article com toca i amb fotos). Davant ixes persones que he anomenat avanç i moltes que en deixe si que en lleve el barret perquè el seu donatiu a la societat es costant durant tot l'any i no mensual.

En quant a les Falles de Sueca i la seua solidaritat que voleu que vos diga bè però es podria millorar. Totes les falles anem un dia l'asilo i fem un donatiu de menjar per a mi un dels dies més emotius de les nostres benvolgudes Festes Josefines però per a mi el donatiu més gran que fem es el sentimental, alegrem per un dia la vida a tots ixos iaios i iaies amb la música i el color falleril quant fem la cercàvila per dins de l'asil. Se que hi han altres falles que de manera personal i admirablement conviden als ancians de l'asil a dinar un dia al seu cau, altres fan una visita a l'Escola de discapacitats psíquics i físics de Sueca, nosaltres un any ferem una campanya del kilo al cau perquè l'asil San José ens demana ajuda i anarem a fer l'entrega del menjar el dia de la Repartida de Llibrets, segur que altres falles del poble fan més coses si ens seguiu i voleu que ens entereu del que fan a la vostra Falla podeu dir-ho als comentaris...

En definitiva que les Falles a Sueca sóm una part important de la societat Suecana i no dubte de la solidaritat ciudadana però podriem fer més. Podriem fer una cosa perquè no fem com fa l'Estat i la Generalitat i destinem un tant per cent de les Subvencions que rep cada Falla a causes benèfiques, això si ajudem a gent de Sueca que primer es té que arreglar el que tenim en casa i després ja arreglarem lo de fora...

Aprofitant que en aquest mes teniu el cor més solidari, espere haver arrivat al vostre coret falleril i que les meues paraules no es quedem en l'oblit i que un dia açò que pense que pot ser un somni arrive a ser una realitat. En aquest últim any segons estic ben informat mensualment están fent-se reunions de Presidents a vore si algún Presi llig este artícul i fa eco en una reunió d'ixes...

Més coses!

2009-12-15T08:30:00.000+01:00

Ahir el nostre amic San Vala ens va fer un article amb molt de contingut informatiu. Doncs bé, si es pensàveu que acabaria ahí la cosa estàveu molt equivocats! Aquest escrit té el mateix caràcter informatiu, però les coses que recorda seran diferents. Com no podia ser d’altra manera!!

Per una banda, i per a aquells que no varen poder assistir a la reunió del passat divendres. Aquesta setmana començaran unes sessions fotogràfiques al cau, i necessitem la col·laboració de tots els fallers. Bé, més que la col·laboració, s’hauria de dir l’assistència per poder formar part d’aquest projecte que duem entre mans… Que de què es tracta? No t’ho anem a dir! Volem que siga una petita sorpresa. Però si vols descobrir el pastís, t’hauràs de passar pel cau i participar-hi. La feina és molt senzilla. Si ets faller de l’avinguda, vine un dels dies que et direm tot seguit al cau, un poc arregladet, per a que et fem una fotografia, a mode de les de carnet. Per facilitar l’assistència de gent, hem habilitat tres dies. Així que no hi ha excusa, ja que algun dels tres de segur que pots passar-te!

El primer dia de sessions fotogràfiques serà aquest divendres dia 18, quan s’acabe la reunió. El segon dia, serà l’endemà dissabte a partir de les 12:00h i fins les 14:00 aproximadament. Aquest horari està pensat més per als xiquets, però si eres adult i és el millor dia que et ve, no dubtes en fer-nos una visita al cau! I el tercer i últim dia, durant tot el diumenge. Com ja es va informar ahir, hem d’anar al cau a netejar i fer l’amic invisible. Així que podeu matar tres pardals d’un sol tir! Donades les tres alternatives, no sé jo si ens arribarem a creure si algú ens diu que cap dels tres dies podia…

Això per una part…

Per una altra banda, informar que ja hem començat a moure’s per organitzar les disfresses de la cavalcada infantil que tots els anys organitza la JLF. Aquest any tornarem al principi, i els vestits seran cosits. No patiu, perquè anem a fer una petita cadena amb totes les mares que vulguen col·laborar. D’aquesta manera, cadascuna ens encarregarem d’una part de la disfressa, aconseguint així que vagen tots els xiquets el més igualats possible. Aquesta cadena serà voluntària, i tota aquella mare que vulga apanyar-se per ella mateixa, ho podrà fer.

El termini per apuntar-se i pagar ja està obert, sent la seua durada fins Nadal. Com que hi ha xiquets de totes les grandàries, hem acordat que la millor opció és posar tres preus, depenent de les edats dels xiquets. A continuació mostraré aquests barems, destacant que les edats seran calculades a dia 1 de març de 2010:
- Xiquets de 0 i 1 anyet: 10€ per disfressa.
- Xiquets de 2 i 3 anyets: 15€ per disfressa.
- Xiquets de 4 i més anyets: 20€ per disfressa.

Quan vulgueu es passeu pel cau a apuntar-los, o es poseu en contacte amb mi. Aneu amb compte, que el termini acaba prompte!!

Així que atents i recordeu: sessions fotogràfiques i disfresses per als xiquets.

Netejar, dinar i amic invisible...

2009-12-14T08:29:00.004+01:00

Tots els anys per aquestes festes fem un dinar al cau amb dues finalitats. La primera i per això no menys important es netajar el cau i deixar-lo en condicions avanç de Nadal. Com s'imagineu la gent durant els Nadals va poc al cau, així que avanç de tancar portes i dedicar uns dies a les nostre familíes, dedicarem un dia a netejar el cau. Ixe dia ja esta triat i té la creu en la agenda serà el pròxim diumenge dia 20 i qui vullga ajudar i pasar una estona agradable que vinga el divendres a la reunió per apuntar-se.

Per rematar un dia en la nostra familia fallera dinarem el que ens preparem els nostres cuiners oficials que segur que esta molt bo i per la vesprada l'Amic invisible que ja esta convertint-se en una tradició en la nostra Comisió. La persona encarregada d'apuntar a la gent que vullga participar es la Roja coneguda ací al blog com la Colora. El mínim són deu euros per al regal, aqixí que si voleu participar només teniu que dirliu a la Roja i ja vos dira ella a qui vos toca.

Alttra cosa important que es va dir en la reunió del divendres va ser que qui vullga "Loteria per al Niño" pot apuntar-se fins al divendres que bè dia 18, clar esta que després per arreplegar-la deu haver pagat la de Nadal sinó els loteros no li la donaran.

Recordar que encara esta obert el plaç per apuntar-se al sopar de Gala del 50 Aniversari i teniu fins el dia 23 de desembre per apuntar-se, ja fa temps que esta diguent-se però segur que encara hi ha gent despista que no s'ha apuntat i quant pase Nadal ja ho tenim ahí. Natalia com es la apuntadora oficial tambè apunta a la gent que encara li falte la banda perquè es fallera nova o perquè vol canviar-la, tambè apunta als fallers que volem fajín nou, o a les falleres que vullguem blusons o forros de la Penya l'Aniset. Es dir que es la nostra apuntadora oficial i si voleu més informació poseu-se en contacte amb la nostra Secretaria.

Més informació ves el divendres a la reunió...

Cada minut, un sentiment

2009-12-11T08:30:00.001+01:00

Cada dia està format per una gran quantitat de minuts. Més concretament, aquesta quantitat ascendeix a un total de 1440, que es diuen prompte. Tots ells contenen les mateixes característiques: una durada comuna composta per seixanta segons ben marcats. Tot i això, el món que els envolta fan de cadascun d’ells siga únic i irrepetible. Tot allò que passa al seu voltant, influeix en la manera que tenim de captar-los, de viure’ls, de descriure’ls…

Mai acabem el dia de la mateixa manera que l’hem començat, i és que la seua durada dona molt de joc. Quan despertem solem fer-ho amb alegria, ja que després d’una nit de son hem tornat a la vida. També amb sentiment de repte, per veure què és allò que volem fer durant el dia d’avui, i marcar-nos eixes metes a aconseguir.

Però sols es necessiten petits gestos per a que aquests sentiments inicials canvien radicalment en un obrir i tancar d’ulls.…

Un sentiment d’immensa felicitat al rebre notícies d’eixe amic amb el que feia tant de temps que no parlaves…
Un sentiment de nerviosisme a l’obrir un correu electrònic i veure que se t’ha encomanat una feina que no has fet mai i no sabràs si estàs a l’altura…
Un sentiment d’enyorança al veure eixa fotografia sobre la teua prestatgeria i adonar-te que no tornaràs mai més a viure un moment com el que allí està reflectit…
Un sentiment d’indecisió al rebre eixa trucada telefònica oferint-te una alternativa que no saps si acceptar o no…
Un sentiment de ràbia quan t’has planejat portar alguna cosa endavant i veus que per raons alienes a tu no pots dur-ho a terme…
Un sentiment de satisfacció quan, al contrari que en la situació anterior, has aconseguit a la fi allò per lo que tant havies lluitat…
Un sentiment de soledat quan et trobes sola a casa i sents la necessitat de parlar amb algú…
Un sentiment de tristesa, al sentir paraules d’una persona que no hagueres volgut sentir mai…
Un sentiment de…

I el que realment resulta curiós és que aquests sentiments, i molts més que he passat per alt, es poden barrejar fàcilment dins d’un mateix dia o, fins i tot, dins d’unes mateixes hores. I et fan sentir viva…

Mentre escric aquestes línies tinc la impressió que molts dels que esteu llegint aquest article, i a mesura que avance el dia cap a la nit sentirem dues sensacions iguals:

Per una banda, un sentiment d’alliberació i força. Avui és divendres. Avui toca reunió de falla. Avui podré desconnectar un poc de la rutina d’entre setmana. Avui xarraré, em riuré i m’ho passaré bé.

Per altra banda, un sentiment de responsabilitat. Avui li toca colla a la número 2, i és a la que jo pertany…

"Reunió" de Playbacks

2009-12-10T08:30:00.000+01:00

Sí, heu llegit bé el títol, i no sobren cap cometes…

Ahir, a les vuit de la nit, varem tenir reunió dels playbacks d’aquest any en les flamants oficines del gran cau multiusos. Per no perdre el costum, aquesta no va començar puntual, si és que es pot dir que es va iniciar en algun moment…

La veritat, va ser una reunió un poc atípica. Començà com totes les reunions, donant-nos la bona nit i el motiu pel qual estàvem tots baix un mateix sostre. El primer punt, va resultar d’allò més útil, ja que es demanava que aquella comissió que encara no havia triat dia per assajar ho fera en eixos moments. Moltes eren les falles que no havien triat dia, i moltes foren les que es quedaren sense fer-ho. Ara, pot ser penseu que mira que som burres, que ens donen l’oportunitat de tenir un dia d’assaig previ i no l’aprofitem. Doncs la raó és molt senzilla…

Com molts sabeu, aquest any els playbacks recuperen el seu lloc de realització al Centre Bernat i Baldoví. I, pels comentaris que he sentit respecte de l’edició passada, sort que ha segut així! Però clar, el local d’assaig que se’ns ofereix és el multiusos. Citant unes paraules textuals d’ahir, dir que el fet resulta “il·lògic”, però és el que hi ha, i no sabem per quina raó. És per això que moltes falles han desestimat aquesta oferta, ja que un lloc i l’altre no tenen res a veure. És tonteria fer anar a tots els participants un dia a eixe lloc apartat del món, disposant del nostre propi cau. Donaria un consell a les falles. Donat que ahir varem descobrir les dimensions de l’escenari del Bernat i Baldoví, una de les opcions que tenen és comprar-se una caixeta de clarió, dibuixar un rectangle d’aproximadament tretze per sis metres al sòl, imaginar-se que es tracta d’un escenari amb cortines als seus laterals i al seu darrere, i ballar-hi tots els dies que els faça falta…

Finalitzat aquest punt, se’ns van explicar les característiques il·luminatives i acústiques de les que disposarem, podent cada falla augmentar les primeres a les seues necessitats. També, i gràcies a la pregunta d’una dels presents, es va aclarir un punt nou per a les mostres d’aquest any. Com a novetat tenim que la cinquena cançó serà una cançó solista, amb actuació màxima de tres components. L’idea és deixar de banda els grans muntatges que es fan tant per a la modalitat infantil com per a la major, i basar-nos en el que és un playback de tota la vida.

I a partir d’aquest moment es varen parlar de moltes més coses. Puntualitze. Es varen fer grupets que anaven parlant de moltes més coses. Raquel i jo comentàvem alguns punts amb Gloria, de Cervantes; mentre els perelloneros de la meua dreta parlaven també entre ells. Enfront, les xuqueretes també exercitaven les seues boques; al mateix temps que els caps de la reunió aclarien certes qüestions amb les de la 18 i la Ronda. Cadascú a la seua bola, i parlant d’allò que més li interessava…

Aquestes converses es varen veure interrompudes amb la pregunta de Gloria sobre si Tele-Sueca aquest any també gravaria les actuacions. La resposta va ser afirmativa. Les càmeres estaran en les mateixes condicions que els anys anteriors, ja que les millories que hi volien introduir tenien un preu molt elevat, i es varen rebutjar ràpidament.

I amb la darrera resposta, de nou l’aparició de converses múltiples i individuals. En vista de que no hi havia cap pregunta a formular més, es va donar per conclosa la reunió.

Personalment, em vaig eixir amb un poc de mal sabor de boca. No sé massa bé la finalitat de la reunió. Ens va donar la sensació que no estava preparada amb anterioritat i que tampoc hi havia massa ganes de portar-la endavant. Espere que sols haja segut una impressió personal que vaig rebre, degut a qualsevol motiu desconegut. Però bé, s’havia d’anar, i allí estiguérem Raquel i jo. Ara, almenys, sabrem si les fileres que fem de gent als balls ens caben o no a l’escenari imaginari del Bernat i Baldoví que ens farem al nostre propi cau…

Ja podem triar les disfreses...

2009-12-09T09:17:00.002+01:00

Una volat pasat el pont, que per cert a mi m'ha pasat volant a vosaltres no ho se però cada volta que en faig més major més ràpid en pasa el temps, QUE BARBARITAT!!!!. Lo dit ara ja toca posar-nos altra volta el xip faller i començar asatjar per a les cançons dels Play Backs, pensar a vore que fem per al Rally o el decorat de la Presentació i el més important i més presa corre elegir quina disfresa volem per a la Cavalgata del Ninot.

Ara tots estareu agafant-se les mans al cap i diguent este Pauet esta loco, bueno això es veritat però tambè es veritat que el divendres pasat les nostres Delegades de la Cavalgata ja portarem els tres models de disfreses que podem portar aquest any. I es preguntareu i per què tan prompte????, pues perquè la tela es té que comprar, es té que pasar pel cau per a vore el patró i com no es té que cosir. Tot açò té una feina i quant ens donem conter ja estem en la setmana avanç de la Cavalgat del Ninot i el nostre disfraç encara no esta acavat i ens entrem les preses.

Així que les Delegades ho han agafat en temps per a què la gent no es queixe que no tenen temps de fer-se els trajes. Hui dimecres i demà dijous estaran en el cau a partir de les 19:30, recordar a la gent que deu portar els diners, sóm 25 euros, ja que no voldreu que paguem elles les teles de tots els fallers. I l'últim dia per apuntar-se es el divendres després de la reunió, per cert qui avisa no es traidor...

5 - 12 = 2

2009-12-05T08:30:00.000+01:00

Hui dissabte, es preguntareu “Que estrany que publiquen hui?”. Però per a nosaltres és un dia molt especial i publicar ens era necessari. Avui també tenim doble aniversari i no podíem deixar de passar l’oportunitat, més que res perquè ens afecta de prop. Començaré parlant i felicitant a la meua germana i després li tocarà, com no, a la Juega que encara que estigues al Càmping tranquil•la que la teua filla Edith ja farà per a què t’arribe la felicitació al bloc.

Gema és la meua germana major, fallera de fa poc i encara no he aconseguit que vinga a les reunions. Que m’agradaria però per una part ho entenc. La seua vida roda al voltant del seu fill Jesús (eixe sí que serà un crack falleril! com diu Victoret, San valarà) i damunt ara està prenyada altra volta i ve de camí una nova fallereta a la nostra Comissió. El mal és que no podrà eixir a la Presentació, que és el que més li agrada, ni vestir-se de fallera ja que compleix el dia 20 i nosaltres tenim la Presentació el 30 de gener. Però com diu ella, val la pena l’absència.

És una de les tres dones que més vull en aquest món, junt a la meua mare i la reina del meu cor. Qui ens coneix sap que som com dos pols oposats, com el positiu i el negatiu, però no sabria concedir la meua vida sense ella. Sempre estem discutint per una cosa o per altra, però al final acabem abraçant-nos. Com he dit abans, la seua vida gira al voltant del seu fill i de la que ve. Podríem dir que és una madrassa, una persona molt familiar i poc eixidora, però li encanten les falles i sempre diu que està molt agust a la nostra Falla.

I de Gemma passem a Juana Mari. Què dir de la Juega? Una maru, però de les bones bones. Filla d’un dels fundadors de la Falla, Juan Roselló, i per a ella l’Avinguda és part molt important de la seua vida. Aquest any per a ella deu ser un any inoblidable ja que la seua Edith és Fallera Major de la Falla. Segur que li espera molta feina perquè coneguent-la no voldrà que li falte de res a la seua xiqueta. Nosaltres dos tenim dos caràcters similars: som molt viscerals, el que pensen ho hem que dir i per això alguna volta hem tingut alguna agarrà. Però, que voleu que vos diga, preferisc això a que em vagen pegant punyalades per l’esquena.

Per a mi és una mare més que tinc a la Falla. Sempre està ahí. Tots els divendres, donant la seua opinió. Els diumenges, netejant. Els dies de falles, quan eres cap de colla, la seua frase és “Vosaltres, els joves, eixiu a les cercaviles, que nosaltres ja parem les taules”, i això és molt d’agrair. Mare que vol molt a les seues filles i que expandeix eixe amor a tots els joves de la nostra Falla querida.

I clar, després de llegir aquesta felicitació del nostre amic SanVa, la feina que em queda és un poc difícil… Què dir més d’elles? Si no m’ha deixat res!! De totes maneres, vaig a intentar-ho. Això sí, a la pròxima me pillaré ser la primera en encetar l’article!!

Seguint la cronologia que ha marcat el meu amic, parlaré primer de Gemma. La veritat és que no la conec molt, ja que la seua trajectòria a la falla és prou curta. A més, i com ja ha dit el seu germà, les obligacions li impedeixen venir tot allò que li agradaria. Això sí, quan ve, es nota. És una persona amb la que pots mantenir qualsevol tipus de conversació. És la primera que, al reclamar als xiquets o bé per als playbacks o bé per a la cavalcada o per a qualsevol altre tipus d’esdeveniment, apunta el seu fill. Però no l’apunta i es desentén, sinó que intenta col•laborar en tot el que tinga a la seua mà.

No dubte que, junt al seu marit, és un gran exemple a seguir per a Jesús. Ho donen tot per ell, i això val tot l’or del món. Prompte seran un més a la família, i estic segura que la il•lusió i la felicitat que els envolta es veurà multiplicada notablement. Aquestes falles lluiran orgullosos la seua segona filla, si els tios els deixen, clar… I una última coseta, m’alegre molt que SanVa i tu sigueu pols oposats, perquè pobra mare vostra amb dos com ell!!

I d’una fallera jove, passaré a una altra que conec un poc més. La seua trajectòria a la falla és prou més llarga i intensa. Sempre ens diu orgullosa que té el mateix temps en la falla que anys té la nostra comissió, i això és una de les coses que no tots poden dir. Des de que tenia apenes un anyet, que aquest projecte va agafar forma, ella ha viscut i crescut amb ell. Ha lluitat molt per a que es mantinguera viu fins als nostres dies, i que nosaltres ho arribem a gaudir.

El meu amor per la falla li’l dec a ella, ja que de sobra és conegut que al meu pare no li agraden les falles. O això és el que diu… És una mare molt protectora, que sempre va davant davant per a que no ens falte de res. Té eixe prompte que tots coneguem, però després no és ningú. Estima molt als seus amics i familiars, i ho donaria tot per ells, encara que això implique llevar-se el temps per a les seues coses. Aquest any, i junt al meu pare, m’han fet un gran regal que no oblidaré mai i els estaré molt agraïda. I de segur que ho gaudirem junts “a lo grande” (com diu ella). És molt festera i balladora, i amb molta gracia al parlar. Podria passar-me tot el dia parlant d’ella, però tampoc és plan… Sols li diré unes últimes paraules: GRÀCIES PER SER LA MEUA MARE!

Esperem que vos haja agradat la sorpresa a les dues! Ja veus, quan les ocasions ho mereixen, treballem fins dissabtes… i dissabte de pont! Així que, com sol passar en articles com aquest, acabarem dient:

EN NOM DE LA PENYA ARA-VINC, DE LA PENYA ANISET, DE TOTS ELS MEMBRES DE LA FALLA AVINGUDA D’ESPANYA, I MOLT ESPECIALMENT DE MANERA PERSONAL, MOLTES FELICITATS GEMMA I JUANA MARI!!

De pont o de reunió?????

2009-12-04T08:53:00.004+01:00

Estem en les portes d'un pont, dels pocs que tindrem aquest any i qui el puga agafar que conforme esta la cosa igual no tindre pont es fins a bona senyal, ja que voldra dir que almenys teniu feina. Qui econòmicant seu puga permitir pot eixir de viatge, la veritat es que els preus a les agències, hotels, cases rurals... esta barat com no degut a la crisi així que segur que molta gent tindra l'opció de conèixer un poc més de món.

Qui no tinga tanta sort i l'economía no esta per a tirar coets té l'opció d'anar hui a la reunió de la falla i enterar-se entra altres coses del que es parla en la Reunió de Junta del pasat dimecres o vore en persona les disfreses models que han confecionat les nostres Delegades de la Cavalgata del Ninot amb l'ajuda inestimables de les Marus. Podran jugar la típica parditdeta de truc. Podran enterar-se del que deuen a la Falla ja que hui es lliguen deutors per aficar-se el dia quant antes. En definitiva una bona opció per paliar no poder anar de viatge a cap lloc.

Aquest pont sera de descans falleril ja que no tenim ninguna Presentació a la que acudir, no tenim que anar a netejar el cau, no tenim que asatjar per als Play Backs, ni fer el cotxe del Ralli... Es dir agafeu forces perquè després de Nadal tot es una contrarellotge sense rellotge soparPlay Blacks al Bernat i Baldoví, Sopar de Gala, Presentació, Fallers d'Honor, Crida...

Nota: Informar a la meua colla, es dir la Colla 1 que hui tenim que estar allí a les 21:30 a parar taules i montar-les. Qui no vaja li apunte falta, qui avisa no es traidor.

ULTIMA HORA: M'acava de tocar al mòvil el Vicepresident de Loteríes, es dir Paquito per informar-me que hui a la reunió es repartirà Loteria de Nadal a tota aquella gent que li facen falta més papeletes.

Sentir-se faller...

2009-12-03T08:24:00.006+01:00

Podreu dir el que vullgau, qui es faller ho es perquè li agrada i es sent faller els 365 dies de l'any. Pots anar a totes les reunions, pots tindre càrrec en la falla, pots jugar el Campionat de bàsquet, futbet, raspall... representant a la teua Falla en els Campionats de la Junta Local, pots anar a la Proclamació, pots anar un diumenge a netejar, pots fer moltes coses a la Comisió que en definitiva per a mi i per a tots es una gran familía. Però un dels motius principals per a mi de ser faller es vestir-te, en ixe moment que el mires a l'espill tot engalanat amb el xaleco, el fajín, els pantalons sents que es un orgull ser faller i només per ixe moment i els que vindran després val la pena ser faller.

Com saveu molts el pasat disabte vaig tornar a tindre ixes sensacions de sentir-te faller, degut a que el nostre Presi tenia un compromís en tocava a mi acompanyar a la nostra Fallera Major, al Presi Infantil i a la Fallera Major Infantil i damunt a la Presentació de la nostra Falla veïna a la qual com saveu li tinc molt d'aprecí. Que voleu que vos diga per a mi va ser tot un honor i un plaer representar a la nostra Falla.

En quant als acompanyants com li vaig dir l'altre dia per emilio a la meua amiga Edith un plaer ser el seu acompanyant i en la cara ben alta podre dir que l'any del 50 aniversari vaig fer un dia de President en funcions i vaig acompanyar a la seua Fallera Major en una Presentació. En quant als menuts a Sheila demanar-li disculpes per el lapsus dels apellidos però remarcar que es una representant infantil molt digna i es nota en ella que esta orgullosa a la Falla que pertany. Del compi presidencial per un dia que es un bitxo i este any amigatxo Xuso no vas aburrir-te perquè el tio dona molt de joc.

Per concluir com vestir-se de faller no hi ha res i només per ixos moments val la pena estar tot l'any currant i entre tots portar la Comisió endavant, veguem als fallers i falleres de la Xúquer ja tinc mono de que siga la nostra Presentació. Donar l'enhorabona a la Falla Xúquer per la seua Presentació, el decorat com tots els anys en la vostra línea de bònic i disculpar-me per no poder asistir al ball però tenia que fer de kanguro encara que ja m'han dit que la nostra Comisió va estar ben representada.

I seguim d'aniversari!!

2009-12-02T08:30:00.000+01:00

No tranquils, no anem a tornar a repetir que aquest any la falla fa 50 anys i que en un breu espai de temps anem a fer una altra festa de les tantes que ja hem fet per commemorar el seu mig segle de vida… Si encara no ens havíeu fet la visita de rigor aquesta setmana, baixeu un poc i situeu-se en l’article de dilluns. Veureu que en ell es felicitava a un fallera de la nostra comissió, amb una trajectòria relativament curta dins d’aquesta família.

Doncs bé, aquesta setmana ens sentim un poc envejosos, i amb un aniversari no en teníem prou. Així que avui, dia 2 de desembre i en el fred que ja ha arribat als nostres carrers, repetirem temàtica.

En aquest cas li toca el torn també a una xicona de la penya l’aniset, però amb la diferència que ella ha nascut, ha crescut, s’ha criat i ha madurat en la nostra comissió. I tot això gràcies a l’amor que senten els seus pares per la seua falla. Amor molt ben inculcat en la seua filla. Bé, més concretament en la seua filla menuda.

Avui compleix anys la nostra companya Soraya, més coneguda baix el nom de Sory. Com ja hem dit abans, és una d’eixes falleres a la que apunten els seus pares des de ben menuda a la comissió, i en la que se sent tan agust que és incapaç d’esborrar-se. Ben al contrari, ha decidit seguir la seua trajectòria fallera i fer-se gran en ella.

Jo encara recorde com si fora ahir quan ella, junt a la meua germana Talu, Cristian, Joel, i alguns més, eren els terremotos del cau. Eren els més menuts, i la maldat que no pensava un, la pensava un altre. No paraven ni un minut: ara juguem a futbol, ara tirem coets, ara ens fem una cabanya ben amagà, ara tornem a tirar coets, ara pugem a l’escenari i fem per allí dalt qualsevol cosa, i ara… per què no repetim i tirem coets de nou? I és que això era la seua debilitat…

En l’actualitat, tot això ja ho ha deixat de banda, més que res per qüestions de la edat (i amb això no vull dir que siga major, sinó que simplement ja no toca…). Però de segur que guarda uns bons records de l’anterior cau quan faça un poc la vista enrere. Per no parlar de les nits de presentacions, en les que ens ajuntàvem per dormir a ma casa unes 11 ó 12 persones. Quin caos a l’endemà per desdejunar!! Però tot entrava en la festa, i eren temps molt bonics.

Però com ja he dit, ara tot ha canviat. Totes eixes vivències de xiquets han donat pas a altres molt diferents. Ara, Sory, ja és una més a la cort major. Ja participa en els playbacks dels majors, i ha deixat de banda eixes cançons de Marisol que els feien ballar amb eixes batetes tan mones. Ja té independència per venir els divendres de nit a les reunions. Ja és de les primeres en apuntar-se als campionats interns de la falla, i és que això del parxís va amb ella. Ja forma part dels equips de futbet i basquet de la falla a les competicions de la JLF. I molts “ja” més, i els que falten per vindre!!! Així que…

EN NOM DE LA PENYA ARA-VINC, DE LA PENYA ANISET DE LA QUE ETS MEMBRE I DE TOTS ELS FALLERS I FALLERES DE LA TEUA FALLA AVINGUDA D’ESPANYA QUE PASES UN BON DIA D’ANIVERSARI! MOLTES FELICITATS!!

C'est fini!

2009-12-01T08:30:00.000+01:00

O com diríem els suecans: “Se finí” o “S’acabó”. En tots els casos tres paraules que signifiquen el mateix: l’acabament d’una cosa que s’havia iniciat. Tampoc era massa difícil de deduir, no?

Aquestes paraules no amaguen una veritat absoluta, però sí per al cas de la nostra comissió. Com sabeu en la vida ens trobem amb molts camins, en els que van apareixent portes i barreres. Moltes portes anem obrint-les per descobrir què amaguen al seu darrere, permetent així avançar un pas més cap a la meta. D’altres, voluntària o involuntàriament, se’ns tanquen amb un forrellat del que no tenim la clau, cosa que ens fa tirar enrere i seguir per una altra bifurcació de terra diferent, o simplement abandonar eixe camí en concret i deixar-lo a altres.

Pot ser m’haja quedat molt melodramàtic, però ja veureu que no és per a tant. Ahir, i si en aquesta única sessió no es va donar per finalitzat, i avui s’estan vivint moments intensos en el cau de la Falla Xe Collons. Després de dues setmanes, han arribat les fases finals dels campionats de jocs de taula. La nostra falla, i com ja es va informar el passat divendres en la reunió, aquest any no ha tingut les partides de cara, i cap de les dues parelles que ens representava en cada modalitat ha pogut arribar-hi. Al campionat que varem fer intern varen quedar primers i segons de grup, però es veu que el canvi d’ubicació del joc no els ha sentat massa bé. S’hauran desconcentrat, no s’hauran habituat del tot als jocs que allí havien, hauran tingut uns contrincants durs, hauran pensat jugades que es pensaven que eren les més idònies i al final no han resultat, hauran…

No sabem ben bé el que els haurà passat. Una cosa tenim clara: aquest any la prestatgeria de les copes no es veurà incrementada pel que fa a aquelles relacionades amb els jocs de taula. Però no passa res. Allò realment important és que hem participat, i de segur que els representants s’ho han passat d’allò més bé. S’hauran rigut, hauran fet les xerradetes d’honor, hauran fet falla, i de segur que no s’han penedit d’haver format part d’aquest esdeveniment. Per la nostra part, esperarem l’any que ve, per veure si les coses ens ixes millor…

Per a la resta de comissions que sí que han aconseguit passar a la següent fase, desitjar-los des d’ací molta sort. Lamentem no poder dir quines han segut aquestes falles, però no disposem d’aquesta informació. De totes maneres, els implicats si volen poden deixar el seu comentari per fer-nos-ho saber! Així que, com se sol dir en aquests casos… que guanye el millor!!

Isa, Isa, Isabel...

2009-11-30T08:35:00.003+01:00

Hui es l'aniversari d'una de les falleres més actives i gracioses de la falla. D'ixes falleres que venen a tot i damunt es la novia i futura dona del meu Mestre Faller Faller es dir Sam. El dia que decidí Isabel canviar de falla per a estar junt al seu xiquet crec que esta xiqueta va conèixer un nou món en el qual s'ha acoplat molt bè perquè a ella li agrada la festa fallera tant o més que a Natalia, Tivi, Eli, Almu, Mariola, Ana, Edit, Ana Capellino, Vane...

Va ser un fitxatje estrella per a la l'Avinguda i ha savut acoplar-se molt bè a la nostra Comisió i segur que el seu Samuelet he esta superorgullós de que la seua reina s'haja acoplat molt a la Falla. Pareix l'altre dia però ja fa uns quants anyets que la tenim amb nosaltres, en ella no t'abuerreixes vos heu asegure i damunt es de les persones que esta ahí però sense voler destacar. Ella junt a la seua inseparable amiga Stivi som les encarregades de cobrar els cartons de la barriada totes les setmanes i vos put asegurar que seu pasen d'allò més bè i sinó senteu-se en elles un dia i que vos contem anècdotes viscudes.

Tambè li agrada ajudar en tot el que estiga a la seua mà, per exemple als Play Backs sempre ajuda a fer els decorats ja que a ella això d'eixir no li fa molt i ixe dia esta a la part de d'arrere ajudant a pintar, montar, decorar... sense esperar res a canvit. Els diumenges sempre va i quant no pot perquè esta fotuda l'he vist fins a cabrejar-se i tot. En definitiva una fallera de deu i una amiga d'ixe que sempre están ahí. L¡any que bè serà un any inolvidable per a ella i per a Sam ja que es casen així que vos desitjem tota la sort del món i ara a contrarellotge que hi han moltes coses que preparar.

EN NOM DE LA PENYA ARA VINC, COM NO DE LA PENYA ANISET DE LA QUAL FORMES PART I EN NOM DE TOTA LA COMISIÓ DE LA FALLA AVINGUDA D'ESPANYA, MOLTES FELICITATS!!!!!! I DISFRUTA AMB ELS TEUS D'UN DIA TAN ESPECIAL .

Tot un virus...

2009-11-27T08:35:00.000+01:00

Després d'una setmana pasada per virus ja estic recuperat per al fin de, estic tonto jo!!!!. Pues si gent ja estem altra volta en divendres i crec que ixa ha segut la nostra cura pensar que hui tenim reunió, tenim falla, tenim partideta, tenim Samuel Samuelson, tenim que apuntar-nos a algo. Perdoneu per la setmana que hem tingut un poc atrotina però entre unes calentures per ací, una falta de comunicació per allà no vos hem pogut informar com vos tenim acostumats.

Però tranquils que ja estem altra volta ací al peu del canó per al que faça falta i prompte i quant tingam noticíes ja vos informaren de com van els nostres representants en els Campionats de Jocs de Taula organitzats per la Junta Local i que tenen lloc al cau de la Che Collons, temps al temps, deixeu que esta nit ens posem al dia i ja vos informen la setmana vinent.

Pel que fa a esta nit segur que encara tindrem una baixa que altra, ja que açò del grip es fotut però espere que tota la gent que vaja disfrute d'una reunió placida. Altra cosa que feia tens que no dia, aneu posant-se al dia que la falla té moltes despeses i al Compare al final li entrarà algò pobret, QUE NO HI HA UN DURO!!!!. Per finalitzar recordar que demà es la Presentació de la nostra Falla veïna la Xúquer i que no podem faltar a la cita i com no acompanyar als nostres representants. Vos desitje veins que vaja tot bè i que disfruteu d'un moment que sols es viu una volta a l'any.

Nota: La colla encarregada de netejar cau, parar taules, traure begudes, arreplegar taules i agranar el cau es la colla del meu amic Paquito, es dir la número 5. Així que a les 21:30 tots allí, els que tinguem colla clar.

Seguim la marxa...

2009-11-26T10:06:00.004+01:00

Bon dia amics, perdoneu per estar tres dies sense escriure pero tenim al jefe redactor, san vala malalt de grip pero no se si la a,b,c o l de loquet, al nostre sanka de curset a vore si s' asenya algo, Edith que deu estar satura de feina i jo que tinc poc de temps i ara me he trobat 10 minutets pues vaig a escriure un poc.

Voldria comensar primer per recordar a la gent que es te que anar apuntant a les coses que anem a fer sopar de gala,disfresses,etc... per a que els encarregats vagen tinguent clar quanta gent serem no pase com en la ultima que ferem que ens quedarem en cuadre pero el cuadre era de sorolla per lo menos.

Tambe dir que al cau ya estan ensallant per a ixos peasos de balls que fem als playbacks i de moment no se si el rally ya esta en marxa,comentar que les presentacions ya han comensat i la gent esta acompanyant als nostres representants i per lo que man dit seu pasaren de lujo en Cervantes, comente aso per si algu no sap que fer disabte de nit, pot acompanyar als nostres representants i despres anar al corresponent ball,osease que el casaleo ya va de bo!!!!

Per finalitzar nomes dir a San-vala que es recuperer prompte i que dema toca reunio aixina que tots al cau apuntarse als actes i despres a jugar la partideta de rigor.

PD: Tambe felicitar al nostre company i colaborador Amic Fep que ahir va ser el seu aniversari.

Una pòlvora ja consumida...

2009-11-23T08:30:00.002+01:00

El cap de setmana passat va donar inici el que podríem anomenar “rutina dels dissabtes”. Rutina. Una paraula comuna per descriure dues realitats ben diferents…

Entre setmana, tots (o la gran majoria) seguim una rutina que ens persegueix dia rere dia. És la rutina de matinejar per treballar. De desdejunar qualsevol cosa, ja que el temps apremia. D’anar al treball, amb certa careta de son. De tornar del treball i dinar rapidet. De repetir el fet d’anar al lloc laboral. De tancar portes fins al dia següent per poder anar a casa a descansar una mica. De dutxar-se per relaxar-se després d’un dia dur. De sopar tranquil•lament amb els teus. De veure un poc la televisió per desconnectar de la realitat que ens envolta. I de gitar-se per esperar l’hora en la que sone el despertador i tornar a repetir el que hem dit en les línies anteriors.

I l’altra rutina. Tan diferent. La que amb tantes forces i ganes agafem. De la que gaudim cada minut com si fora irrepetible, sabent que dins d’uns set dies anem a reviure-ho. La que esperem amb ganes la resta dels sis dies de la setmana. La que no ens molesta repetir, tot i l’”esforç” que suposen eixos cinc minuts d’acte. La que et fa viure tantes il•lusions. La que et fa sentir d’una manera especial.

O almenys per a certes persones…

I és que el dissabte passat els nostres companys de la Falla Plaça Cervantes foren els encarregats d’encendre eixa gran metxa que anirà consumint-se fins el 19 de març. Ells encetaren eixa rutina que abans hem anomenat “rutina dels dissabtes”. Ells foren els primers en presentar a tot el poble de Sueca les que serien enguany les seues representants. I, com no, la resta de comissions falleres varen voler estar al seu costat en un dia tan important. Entre elles, la nostra.

Varem pujar a l’escenari recolzats per gran part de la nostra mateixa comissió. Els varem donar l’enhorabona. Varem rebre les invitacions per al ball posterior. Varem baixar de l’escenari. I ja més tranquils, varem anar a sopar. Quina taulà!! Es notava que era la primera presentació i que la gent tenia ganes de falles. El sopar va ser tranquil i sense preses, sinó que li ho pregunten a la Estivi…

I després… allò que ens agrada tant als fallers. El cau. Un conjunt a l’escenari. Música sense parar de sonar. Gent agermanada per la festa fallera. Un bon tracte per part dels amfitrions que va fer que ens sentírem com a casa. Rialles. Fotos. Converses. Balls. Somriures. I sorpreses amb l’actuació de Paquito Jackson.

En fi, una nit rodona que activà el rellotge que marca el compte enrere. Compte enrere per a la propera “rutina dels dissabtes” que tindrà lloc dins de cinc dies. En aquesta ocasió, amb un dia especial i inoblidable per als fallers de la Xúquer.

De segur que la presentació va ser un acte molt emotiu per a tots els fallers i falleres de la Cervantes, en especial per a Arantxa i Carmina. Elles seran les encarregades aquest any de representar eixa comissió que tant estimen. M’imagine que els segons passarien molt més apresa del que es voldria, però és el que sempre es diu: “les coses bones duren molt poc”. Des d’ací, ens agradaria donar-los la més sincera enhorabona i desitjar-los un gran regnat!!!

Dos aniversaris en un

2009-11-20T08:43:00.002+01:00

Ja feia dies que no celebraven al nostre blog un aniversari i com sóm tant anvejosos hui anem a felicitar a un faller i una fallera de la nostra Comisió i que dos fallers d'ixos que deixen "huella" allà per on pasen en la nostra Falla. Un dia com hui van nàixer en anys diferents clar, dos components de la nostra Falla querida i hui celebren anys, no són altres que Mari Sales Rubio i David Campillo. Podriem dir que Mari Sales es una de les mares falleres que ha tingut el Catarra durant la seua dilatada carrera fallerística a l'Avinguda i com a mare i persona més major en edat que no en pensament, començarem parlant de Mari Sales.

Que dir de Mari Sales, un exemple a seguir per les xicones joves de l'Aniset i pels xicons de l'Ara Vinc. Una mare fallera en majúscules, en el meu cas i en el cas de molts dels joves d'aquesta Falla sempre ha estat ahí quant hem necesitat de la seua ajuda, ja siga per a cosir-nos tratjes de la Cavalgata, siga per arreglar-nos algún pantáló o xaleco, siga per a fer-nos un gaspatxo per a xupar-se els dits (es una gran cuinera vos heu put asegurar), siga per solucionar algún percanç inesperat que es pasa sempre als joves, siga... Apart de tot açò es una dona molt divertida i guasona, que sempre esta riguent-se i fem bromes i com no molt amiga dels seua amics d'ixes que no el fallen mai.

Mari Sales cumpleix això que es diu que a la dreta o darrere d'un gran home (Toni Soler) hi ha una millor dona. El nostre Mestre de Taichi pot donar gràcies de tindre-la perquè sinó moltes de les hores que dedica a la seua falla querida no ho podria fer si la seua senyora no estaguera allí. I d'una mare fallera pasem a un dels seus fills fallers i que segur que gràcies a ella i a altres marus Campillo pot dir que hui en dia es un gran faller de l'Avinguda. Molts el conegueu com el Campillo, Catarra o San kabota i no es altre que David, un dels fundadors de la Penya Ara Vinc i que es faller desde molt petit i defen a la seua Falla per davant de tot...

El Catarra es un poc cabut però per a mi es un dels fallers de futur més vàlids que tenim perquè encara que siga cabut sempre esta ahí per al que necesite la falla. A mi m'encanta dialogar i discutir amb ell perquè després d'ixes conversacions traguem coses positives, perquè d'opinions contraposades es trauen solucions excepcionals. El Campillo junt a Cristianet són els nostres Delegats d'Esports i formen un bon tandem, ja que es preocupen de tots els actes esportius en els quals participa la Falla. La seua feina es encomiable i ho fan perquè els naix no com una obligació, això es d'admirar. Es un xaval molt graciós que si vols frases per fer gràcies o crítiques fallerils allí esta San kabota per fer-te riuret...

En pasaria tot el matí alavant coses d'aquestos dos fallers perquè en tenen moltes i seu mereixen però al final acavaría aburrint al lector. Així que de manera personal, en nom de la Penya Ara Vinc, de les xicones de la Penya l'Aniset i com no de les marus i homens d'edat avançada que formen la nostra Comisió MOLTES FELICITATS AL DOS!!!! I DISFRUTEU AMB ELS VOSTRES D'UN DIA TANT ESPECIAL!!!!. Per cert després de l'article en degueu una convidà, jejejejeje

Nota: Hui ja es divendres i toca com no REUNIÓ!!!! i mira que casualitat que li toca colla a la número 4 comandada per Toni Soler.

Comencen les Presentacions!!!!...

2009-11-19T08:30:00.000+01:00

Amb aquest títol no vull llevar-li mèrit a la Presentació que ja hem tingut, que ha segut la Presentació de la Fallera Major del nostre benvolgut poble, "dios me libre". Però aquest disabte 21 de novembre tenim la Presentació de la primera falla i no es altra que la Falla Cervantes que aquest disabte serà l'anfitriona i la que ens presentarà davant el poble de Sueca a les seues Regines i com no a tota la seua Comisió. Si gent açò ja fa olor a pólvora de veritat. Han començat els Campionats de Jocs de Taula de la Junta Local en el cau de la Che Collons on totes les falles participen, les balladores i balladors dels Play Backs infantils i de majors ja están asatjant al nostre cau i vos asegure que no som els únics, el tema del Rally ja esta ahí per a què la gent vaja calfant-se el cap...

Que faltava??? pues vestir-nos de fallers i aquest disabte els fallers i falleres de la Cervantes i els nostres reprsentants podran vestir-se del que més els agrada. Al igual que a nosaltres segur que als cervatins i cervantines están molt contents de què les altres comisions els visiten en un dia tan especial per a ells. Podrien dir que es el seu dia i tot el poble faller de Sueca estarà pendent d'ixa Presentació. En quant a les nostres Regines i Presidents es farà un comboi especial ja que es la seua primera visita a una falla amiga i la primera volta mai s'oblida.

En opinió meua vec un detallaço de totes les comisions que visiten a la Falla que es presenta ixe dia, es un síntoma de germanor entre comisions i de segur que els fallers i falleres de la Cervantes ho agraixem de tot cor. Un dels meus punts dèbils es anar a les Presentacions de les falles amigues a acompanyar als nostres representants, ja que no he anat tot el que voldria altres anys. Aquest any espere cumplir un poc més en aquesta faceta i anar a més Presentacions. Vos asegure que a les que he anat meu he pasat de luxe. Després al ball en el cau la gent que visites ho agraeix molt i teu pases superbé.

A la gent de la Cervantes vos desitjem que vaja tot bè i seu paseu de luxe, als Avinguders vos anime a viure una experiència molt divertida acompanyant als nostres representants per a què no vajen a soles i segur que no s'arrepentiu...

Entre fitxes i daus

2009-11-18T08:30:00.004+01:00

Com ja varem dir la setmana passada, han començat els jocs de taula que cada any organitza la Junta Local Fallera. Quatre dies a la setmana, fallers i falleres de quasi totes (o totes) les comissions tenen una cita al cau de la Xe Collons. Depenent del dia que vages, pots escoltar coses diferents. Que si “envide” o “truque”, que si “ale, ací teniu el caixó de llimonaes”, que si “entra-la i compta deu!!”. Això sí, en tots ells es viu un gran ambient de germanor, tot i la suposada rivalitat que hi deuria existir. Doncs bé, la setmana passada ja poguérem explicar els resultats provisionals de la nostra falla al campionat de truc. Sobre el dominó i el parxís no varem poder dir massa coa, ja que el primer encara s’havia jugat un dia dels dos acordats, i el segon no havia ni començat. I ara ha arribat el seu torn…

Pel que fa al dominó, i si no ens han informat malament, han muntat un primera fase amb diversos grups compostos per 7 parelles de comissions diferents, les quals juguen totes contra totes. Quan hagen finalitzat aquestes partides, les parelles que hagen quedat primeres i segones de grup passaran a la fase següent. A més, entre tots els tercers de grup, s’agafarà els dos millors, que també formaran part de la segona fase. Aquesta segona fase consistirà en una lligueta de vuit equips.

Sobre la nostra falla direm que encara els queden unes quantes partides per jugar, i que no han començat amb massa bon peu… De totes maneres, encara hi ha moltes fitxes que moure, agafar i jugar, i com se sol dir la truita pot girar. La parella formada per Paquito i el Caste han guanyat una partides i han perdut dues, i la parella de Toni i Miquel també tenen una guanyada, però tres perdudes.

Pel que fa al parxís, han fet una primera ronda de quatre grans grups formats per 8 parelles cadascun que, com en el cas de dominó, jugaran tots contra tots. D’aquests, sols passaran a la segona fase els que hagen quedat primers i segons de grup. Entre totes aquestes parelles, es tornarà a fer dos grans grups de quatre parelles cadascun. La final del campionat estarà formada pel primer i segon de cada grup, de forma que els dos primers jugaran per al primer i segon lloc, i els dos segons per al tercer i quart.

Si parlem de la situació de la nostra falla, dir que han seguit els mateixos passos que els seus companys que ens representen al dominó. En aquest cas, les partides jugades són moltes més, ja que les duracions de les partides de parxís soler ser inferiors a les del dominó. Si el futur de les nostres parelles representants, Adela i Juana Mari per una banda, i Talu i Maribel per l’altra, després del primer dia estava obscuret; ahir, en la segona sessió, es va acabar d’obscurir i eixa gris inicial començà a agafar una tonalitat ja tirant cap al negre. I és que, sincerament, els daus i la sort no els estan acompanyant massa, o almenys en les partides que jo vaig veure…

Tot i això, encara que semble que el futur dels nostres representants a aquestes modalitats no està del tot clar, des d’ací els desitgem tota la sort del món per a les partides que els queden. I que si no pot ser aquest any, doncs… no passa res!! A l’any que ve, més!!!

Del 50 aniversari de viatge al Gelat Nord 1 *

2009-11-17T08:30:00.002+01:00

No cal que vos diga com va ocórrer tot. Doncs sí, divendres de reunió. Quatre cassalles. Quatre cubates. Quatre tonteries. Les quatre del matí, o un poquet més. I la pregunta dels milió: on collons anem de viatge per a celebrar el 50 aniversari de la falla? He de dir que es barrejaren moltes opcions. Però de sobte, algun xafat de la falla, ja cansat de tantes animalades, va dir: “Si home! Si voleu anem al Gelat Nord (traducció de Canal nou), plantem el banderí allí i serem la primera falla que arriba.”. Bé, la idea pareixia descabellada, però pensant-ho en gelat, mai millor dit, i veient els comptes de la falla i el que havíem arreplegat de les activitats retributives fetes, segon el Compare el viatge era factible. No sé en quina reunió de falla es presentà: si en la del dimecres del 50 aniversari, si en la del dijous de junta o si en la del divendres; però jo no sé de quina pasta està feta aquesta falla que es votà i, per unanimitat, el viatge va ser aprovat.

Quinze dies abans de partir cap al Gelat Nord haguérem de fer un autobús per anar a Decathlon i preparar-nos per al gran esdeveniment No vaig a contar l’odissea que férem eixe dissabte a la tenda, però en poques paraules ens digueren que no tornàrem més per allí, o almenys junts.

El dia 20 de juny a la fi partírem des de València, ja que segons les previsions celebraríem la nit de Sant Joan en el Gelat Nord, i fer així la popular “xopà”. Després de set hores i denou minuts, segons Internet, aplegàrem a l’aeroport de Domodedovo en el nostre jet privat, pintat de carabassa i amb el logotip del 50 aniversari. Ràpidament, ens traslladarem a Moscou, ja que el grup de Playback havia d’actuar en la mateixa placa de Moscou, degut a que el president rus s’havia assabentat per algunes marus xarraores (no vaig a dir noms) de la presència de la falla en la capital moscovita. Xe, un èxit rotund! En que vos diga que Lenin s’alçà del mausoleu per aplaudir…

El dia següent, 21 de juny, i convidats pel mateix president soviètic, férem una visita turística i aprofitàrem per comprar l’autèntic vodka blavet. Alguna pija de la falla va comprar caviar en el mercat negre.

A la fi arribà el gran dia, el 22 de juny. Tots preparats per a que ens arreplegaren els helicòpters per a dur-nos a l’entraeta del Gelat Nord, concretament a l’estació temporal rusa de ¨Borreo¨. Ja instal·lats allí en les tendes iglús i més relaxats, al Boti i al Juega se’ls va ocórrer fer una paella. Quasi res! Quanta dificultat tingueren per a fer-la, ja que l’aire gelat apagava el foc. Solucions?… les mans del meu sogre les utilitzaren de paretó. He de dir que en sí la paella com sempre, bona, però una mica gelà… Seria pel clima?

Després de sopar, l’ambient s’escalfava per moments. Amb trossos de gel muntàrem una barra i… a mamarruxar!! Aaron i Raul muntaren la discomòbil. Jo no sé si és que se’n eixiren eixe dia i tragueren tot el que saben (pense que sí) o era del fred que feia, però la gent no parava de ballar com si estigués boxa........................................... Comenteu, comenteu que la història és de vosaltres.

P.D.- L’autor d’aquest escrit es guarda la segon part per a més avant, i així estimular al bloquers a donar-li suggeriments, peticions o qualsevol tipus de comentari per acabar la història.

* Article escrit per El Castellano

"Typical Suecanish"

2009-11-16T08:30:00.000+01:00

Si algun anglès o persona que domine aquest idioma ha llegit el títol de l’article pot ser s’haja dut les mans al cap mentre es deia: “Però com s’inventa aquesta xiqueta un vocable tan estrany??!!”. Tranquils, sé que la paraula “Suecanish” és inexistent als diccionaris de llengua anglesa, però m’ha semblat la manera ideal per definir aquest any el tema del Rally Humorístic que organitza la Junta Local Fallera.

No vaig a perdre espai explicant de què va la cosa, ja que tots ho conegueu. El que sí faré referència és que cada any tot gira al voltant d’una temàtica comuna sobre la que es basen tant les proves a realitzar com els cotxes i les disfresses a dissenyar. Els últims anys les temàtiques eren molt generals, i totes ens pillaven un poc lluny: les olimpíades, el circ, el cinema, etc. Però aquest any s’ha pegat un gir de 180 graus i s’ha escollit una temàtica que ens toca de ben a prop.

Si fem una excursió a la Muntanyeta dels Sants per la carretera del Mareny, i des de davant de l’ermita dels Benisants de la Pedra fem una ullada cap a Sueca; o si anem cap a Alzira passant per Fortaleny; de seguida entendrem el per què. Bé, que quasi segur no fa falta tanta cosa, i ho podem deduir recolzats tranquil·lament al sofà de les nostres cases o asseguts en eixes cadires del bar on estem gaudint d’una entretinguda vesprada amb els amics. De sobre és sabut quin són els dos productes que ens caracteritzen, i amb l’explicació anterior quasi segur que heu descartat un dels dos.

Sí, a eixa fruita tarongeta tan deliciosa la deixarem a banda; i parlarem del nostre benvolgut cereal. Aquest serà el vertader protagonista del Rally d’aquestes falles. Aquest serà el que portarà de cap al nostre enginyer particular i els seus ajudants: l’Ull, Rober i Aaron, entre d’altres. Aquest és el repte que aquest any se’ns ha mostrat, i és el que s’haurà de superar. D’aquest és del que haurem d’estudiar les seues facetes, el món que l’envolta, tots els aparells i utensilis amb els que guarda alguna mena de relació, i així intentar agafar la proposta més original i creativa per plasmar-la a la nostra temàtica particular.

Pensant-t’ho en gelat la primera imatge que ens ve a tots al cap és la de la rameta d’arròs i el típic llaurador amb els seus pantalons grisos ratllats, la seua camisa blanca, el seu cabàs i el seu mocador nugat al cap. Però n’estic segura que una vegada s’ajunten les tres persones que he dit anteriorment (i alguna més que col·laborarà) i pensen més detingudament amb la proposta, aquestes idees aniran esfumant-se a poc a poc, per donar pas a unes altres més innovadores i atípiques.

Si vos sóc sincera, quan vaig escoltar la temàtica em vaig quedar un poc parada, pensant-me que les possibilitats que ens oferia eren un poc limitades. Però avui, escrivint aquest article, tinc la sospita que es tractarà d’un ventall que podrem obrir totalment, i que acabarà sorprenent-nos.

Així que… Arròs!! Ves amb compte que anem a per tu!!!

Un bolígraf i una agenda...

2009-11-13T08:30:00.000+01:00

Dos utensilis tan quotidians aquests que he mostrat en el títol del present article. Estem acostumats que ens envolten en el nostre dia a dia i, tot i que semblen molt senzills, de segur que en el seu temps varen ser tot una revolució.

El primer, el bolígraf, aparell cilíndric d’uns 15 centímetres de longitud que, entre altres coses, conté al seu interior un tubet ple de tinta que sol acabar en una punta metàl·lica amb una petita bola, gràcies a la qual la tinta corre i pot eixir a l’exterior que, sobre el material adequat, deixa per a la posteritat gran quantitat d’idees, pensaments o notes en general.

El segon, l’agenda, conjunt de fulls encolats per un dels seus laterals, cadascun dels quals es troba distribuït de manera que deixa veure els dies que componen l’any i que també deixa cert espai per a que el seu usuari hi puga escriure tot allò que necessite.

Pot ser molts de vosaltres no doneu massa importància a algun d’aquests dos objectes, en especial al segon d’ells. Però per a la gent que no compten amb una gran capacitat memorística (entre les quals m’incloc), l’agenda és un dels nostres tresors més ben guardats i que ocupa un important lloc en la nostra vida. És la nostra aliada en qüestions organitzatives. És l’actriu principal en eixa obra anomenada “Memòria”. És un dels objectes que més vegades pot repetir el mateix recorregut al dia: del seu lloc habitual a les nostres mans, i de nou al lloc habitual.

Dins de les seues pàgines existeix una gran varietat. Hi ha setmanes en les que et canses de sols mirar-les. No hi ha cap espai buit. Els seus dies estan replets d’anotacions fetes de diferents colors per poder diferenciar-les ràpidament amb un sol cop de vista. D’altres setmanes, en canvi, resten pures, blanques, pràcticament tal i com varen eixir de l’impremta en la que foren creades.

M’imagine que tota aquella gent que compartim l’afició per les falles, que formem part d’alguna de les comissions existents i que disposem d’aquesta mena de llibret anomenat agenda, també compartirem una característica al seu interior. De segur que en els fulls que fan referència als mesos de gener, febrer i març, els nostres bolígrafs han treballat de valent per a que no se’ns passe per alt cap detall faller. De segur que eixe espai que ens havia paregut tan gran setmanes abans, ara sembla que s’haja reduït considerablement…

De fet, d’unes setmanes cap ací els espais dels dies de la meua agenda han començat a agafar color, i la principal causa han segut les nostres benvolgudes falles. Sí, ara no feu cares rares enfront l’ordinador mentre llegiu aquesta última frase. Si voleu vos puc ajudar a omplir el buit per al dia d’avui. Vinga, agafeu la vostra agenda i passeu els fulls fins arribar a aquell en el que en lletres grans està imprès 13 de novembre. Agafeu també algun bolígraf que tingueu a prop i comenceu a anotar:
- Reunió de falla!! Li toca colla a la número 3, i el cap de colla és el Banano.
- Apuntar-me per al sopar de Gal·la del 15 de gener.
- Elegir i pagar la disfressa de la cavalcada del ninot.
- Demanar que em facen una nova banda de fallera.

Aquests són sols alguns exemples. Pot ser tots no haja fet falta apuntar-los, ja que són accions que ja heu dut a terme o en les que no vos sentiu identificats. Però si heu anotat punt per punt tots els que vos he mostrat, ja va sent hora de passar a l’acció…

Què, s’animeu aquesta nit a eliminar algun d’ells i així evitar que el proper divendres l’hageu de tornar a anotar?