Avuí sí... els playbacks!!

Són les cinc de la vesprada. I no estic gens nerviosa. Hauria d’estar-ho!! Per què aquesta tranquil·litat? Per què no em batega el cor com altres anys? No ho entenc. Però mire al meu voltant. I comence a tindre-ho clar…

Aquest any, per motius de treball i estudis, no puc eixir a cap cançó; “sols” les puc presentar. Aquest any, per motius de ganes de canvi, tampoc estic organitzant els infantils; “sols” estic ajudant a aquelles que ho fan. Aquest any se m’està fent estrany i trobe a faltar tot allò viscut en altres mostres, però ho gaudiré igual.

Em torne a mirar el rellotge. Mare meua!! Quasi les sis! Què tard!!! Enguany no puc anar al Lido amb el forro i uns vaquers, enguany m’he d’arreglar, m’he de vestir per a l’ocasió, m’he de maquillar, m’he de… ficar les piles però JA!!

Quan arribe al Lido, em colpeja de nou un sentiment d’enyorança… Ja està tot muntat, i jo ni me n’he assabentat… Els xiquets estan nerviosos i tenen dubtes d’última hora, però no em busquen a mi… Tot és tan diferent! Però he de canviar de xip! He de gaudir!!

I amb el primer peu dalt de l’escenari, situada darrere del faristol i al costat de la meua amiga Anna, amb els papers i el micròfon davant, i el públic esperant impacient, tot canvia. Per motius aliens a nosaltres no podem començar puntuals, però comencem al cap i a la fi. Llums apagades, focus encès, silenci i les nostres veus que el trenquen. Comença ja l’espectacle! I amb ell, el nostre viatge particular!

Marcats per la JLF, la primera cançó serà la del concurs infantil. En uns minuts ens anem a la selva, coneixem els seus animalets, fem amistat amb una xiqueta molt graciosa i ens sorprenem dels llaços d’amistat que es poden fer entre ells.

Si aquesta cançó que és la més llarga se m’ha fet curta, la cosa pinta que la vesprada passarà volant! Així que la aprofitaré! I quina millor manera de veure a les meues debilitats per l’escenari? Eixos xicotets, que ja des de ben menuts apunten maneres! Mare meua, a més d’un li va caure la baba, i és que no era per a menys! Vestits de roquers, els més petits varen triomfar!

I dels menuts passem a unes xiques un poc més majoretes, però no massa. Bé, quan les veig dalt de l’escenari, no sé exactament si dir-los xiques, aus, o què dir-los! Una cançó que em crida molt l’atenció amb eixes plomes i eixos antifaços que les fan irreconeixibles. No ho puc evitar i pense: “Jo hauria d’estar ahí…”.

Però la cançó que ve a continuació m’esborra aquest sentiment. Els toca als meus banyistes. Anem a ballar la cançó de “Bajo del mar”! Ells dalt, demostrant que ho fan molt bé; jo baix, de recolzament logístic. Quan acaben estic més que contenta, i ells també! Quina cara de satisfacció! Quins bots al tancar-se les cortines i baixar de l’escenari! Això no té preu! Indescriptible…

Ara, nervis de nou… Tornem a concursos, en aquesta ocasió la modalitat Solista. Cançó que defensarà Raquel acompanyada de Natàlia i Esther. Una cançó que tantes vegades hem ballat en la cuina disfressades de Bob Esponja mentre netejàvem els calderos! I ara, es converteix en tot un èxit dalt de l’escenari també. Qui m’ho diria…

Tornem a una cançó que em toca de prop. Una cançó molt dolceta, fet que es demostra amb es gran piruletes que porten a les mans els seus ballarins. La veritat és que donen ganes de pegar-los una llepadeta, però són tots uns professionals i es resisteixen a la temptació. Almenys dalt de l’escenari…

Amb la dolçor dels xiquets, a la picantoneria d’aquells que, fins fa dos dies, compartien amb ells la cort infantil. Enguany ja han pegat el bot a la cort major, enguany ja comparteixen amb les xicones els playbacks. Altra cosa que se me fa estranya… Pareix ahir que eren uns naps que no sabien quasi ni parlar, i ara… ara ja són quasi més alts que jo! Com passa el temps!

Però torne a la realitat! Veig els papers de la presentació i m’entra la risa tonta. I és que la cançó que ve ara… telita! Sols sé que hi hauran anguiles, pescadors i un gat per dalt de l’escenari… La meua imaginació no dona més per a la resta. Però prompte eixirem de dubtes!

Amb el somriure inevitable a la boca, toca ficar-se de nou seriosa. Li toca el torn al nostre president infantil i a les xiquetes que l’acompanyen. Sé que aquesta actuació els fa il·lusió i que l’han treballada molt, així que no els podem fallar! Estem a l’altura, i els presentem com cal!

“Ui! Si ja estem acabant!” em dic mentre passe l’últim full del guió de la presentació. Ara presentarem a Madonna, cançó en la que se’m queda totalment clar que les que jo considerava xiquetes ja no ho són tant. I que prompte les veurem amb el forro polar groc, junt a les xicones amb les que ballen.

Ara sí! L’actuació final! Una actuació sorpresa, encara que ja m’he fet una idea de per on van els tirs. I és que un dels avantatges de ser presentadora és que veus part de l’actuació abans de que aquesta comence. Els toca el torn a sis xicons de la falla, ens interpretaran una dansa grega. El que no esperarien mai ells és que al acabar els fallers ens bolcàrem a ells amb crits de “Tú si que vales!”.

I amb el silenci que marca el final de la cançó ja no fa falta tornar a pujar a l’escenari. Ja no hi ha res més a dir, res més a presentar. No he pogut veure massa les actuacions, ja que la visió de darrere les cortines és molt limitada, però el que he vist m’ha agradat. Així que amb sentiment de feina ben feta, me’n vaig cap a casa a descansar…

I al ficar la clau en el pany, pense: “Ja se m’ha oblidat!”. Amb les preses no he pogut parlar amb ningú, no he pogut felicitar a ningú pels mesos durs de treball que han portat i el bon resultat obtingut. Així que aprofite ara!

Enhorabona a tots aquells que féreu possible la mostra de playbacks del passat diumenge. Especialment, permeteu-me que faça mensió especial a Joana, Malen, Olga, Raquel i Talu que han portat el pes principal de totes aquestes actuacions. Podeu estar tranquil·les! Tot es va quedar la mar de bé!