Resumiendo…

Hi ha una cançó del mític cantant Joaquin Sabina que parlava d’açó precisament… possiblement seria una opció fàcil el posar-vos la lletra i tindríem un article més, però no, tal vegada no siga el meu propòsit escriure sobre una lletra que no tinga res a vore en el mon de les falles i menys encara de la nostra “querida” falla… Aixa es que com es diu al món taurí “cambio de tercio”…

Duguem unes setmanes frenètiques… molts casaments (fallers i no tant fallers), comunions.. es per excel•lència el mes dels actes, com els nomenaria jo benefico-socials… Alguns pensem que es una despesa molt gran (alguns?!!... diria tots), però que collons... els diners - com deia ma uelo - estan per a gastar-se (menys mal que no s’aplicava el “cuento” perquè sino possiblement no estaria per ací)... A mi m’ompli que s’enrecorden de tu... sempre queda el “ai! pos millor un gasto menys”, però en el fons (personalment) m’alaba que em conviden a la seva boda signe de que t’estimen o se’n recorden de tu... dieu-me ignorant però no em podreu negar que no coneixereu a ningú que s’haja enfadant perquè has anat a una boda i a esta persona no li han dit res... Bueno, pegar-li voltes a les coses... Deixem-nos de tonteries...

Una boda es un dels dies més importants per a la parella en qüestió, i es tot un honor compartir i ser partícip d’aquesta alegria... Vaig gaudir molt en les bodes de dos amics meus de la infància on sense voler (je je je), San Papa i un servidor colarem botelles de Casalla... Imagineu el resultat... Grandes éxitos a l’autobus, des de Nino bravo, fins al arriba el gallinero... Imagineu la impressió de la gent major que ens acompanyava...

Fa menys temps... dos bombes... una la de Raquel i Rai i l’altra de Ingrid i Juanjo... companys de festa, de falla, de vida... ah! I tot aixó afegiu-liu els seus respectius comiats (depesdides per a que ho entenguen tots)... Recalcar que entre una i l’altra també estigué la de Rober Soler.. no cal que diga res... bueno millor dit, no puc dir molt perquè tinc alguna que altra laguna (crec que pauet ja comentà alguna coseta a un article)... Estiguérem al seu costat dins de les nostres possibilitats, fent-los costat, gaudint del seu dia i intentarem estar fins al final (encara recorde la marxa de Raquel que era la reina de la pista al Pub que tots sabem)... Especial em paregué l’ultima de les bodes... la de la infermera i el gasofa (amb carinyo)... la gent tenia ganes i tinc una imatge gravada que tardaré en oblidar-me...

Després de les postres, i per sorpresa (per als novios clar, la resta ja ho sabíem quasi tots), part de la nostra xaranga fa fer una entrada per un dels laterals de la sala i tots acudirem en tropel amb la companyia dels nuvis a cantar, votar i ballar... Increïble!... De sobte i en un dels solos de en “En el Mundo” del Bomba, i quan tots estavem amb els genolls a terra a mena de reverència per l’execució de la peça musical... girí la meua vista cap a l’esquerre i tenia al Xambo allí, de sobte em mirà... li toquí el cap i li vaig dir: “disfruta”... em mirà i les llagrimes començaren a caure-li... EL MUY CABRON!!... s’em posà un nuc a la gola que quasi em va fer plorar a mi també... Jo suposava per que plorava, i no, no era perquè s’enjunte massa amb el compare, que va!!... Supose que ploraria perquè la gent que s’estimava li havien preparat una de les millors sorpreses que poden fer-li a un faller, sobretot de l’avinguda, i es vore a les persones que et fan els passacarrers menys durs i que t’alegren el dia, inclòs dos o tres dies després de falles perquè segueixen tintinetjant a dintre del teu cap...

Com a postre, i algo que s’està convertint en una tradició, a les bodes ferem la foto de familia “fallera”... fotos que ansie tindre-les en les meues mans perquè son un record inborrable, sobretot per als nostres particular nuvis... De veres, espere que sigau tots molt feliços, que compartir la vostra aventura amb nosaltres, amb tota la comissió i aneu espavilant-se a tindre descendència perquè a la falla no li vindrien mal més nanos... vinga, vinga (perdoneu i permeteu-me l’expressió): FOLLEU, FOLLEU QUE EL MON S’ACABA!!....



Tin, ton, tin... Cercanias con destino a l’altar realizará la pròxima parada Els juegues... Tin, ton, tin...


NOTA: per cert, no fa falta que diga el que hi ha esta nit, no?!!...

El Mestre Comptador i la Cantant dels Play Backs

Es veu que aquest mes de maig es el mes dels cumpleanys per excelència i sinó mireu en altres blogs fallers i voreu. I nosaltres no podiem ser menys així que a falta d'un hui en tenim dos. El primer que ficarem serà el montatge fet per San karrega que la veritat es que esta molt xulo i original, al Compare segur que li fa molta gràcia. Ja feia temps que no ens deleitva el nostre amigatxo amb un montatge però ha valgut la pena l'espera.

A que mola molt??????, Hui es un dia especial per a dos grans membres de la nostra comisió. Començarem parlant de Nerea per això de menor a major. Esta fallera es de les que participa en tot, en el bàsquet femení, en el futbet i sobretot i de manera extraordinaria en els Play Backs. Es una de les nostres delegades de Play Bakcs, trau pasos per a les cançons, dona idees per al vestuari i l'escenificació i si no té prou feina amb açò es la nostra cantant normalment en la cançó de concurs. Es nota que li agrada i ho viu açò de cantar perquè sempre ho borda.

Es una dona de caràcter d'ixes dones constants, mai es dona per vençuda i això es una gran virtud, li encanta vestir-se de fallera i esta molt agust a la comisió i això es l'important. Pues res Nerea felicitar-te de manera personal, en nom de la Penya i com no de part de tota la comisió en un dia tan especial per a tú i la teua familía.

Pasen al Mestre Comptador, persona de falla este Compare que li agrada estar a la retaguardia. No li agraden ni les medalles, ni insignies, ni coses d'ixes... fa coses per la falla perquè heu viu i esta agust amb la seua familía fallera. Molta gent deuría agafar-lo com exemple. A mi personalment i a molts joves com jo ens ha ensenyat molt de falla i li estaré tota la vida agrait, però la qualitat més gran que té com diu la Colorà es que mira més per la falla que per la seua propia familía. En refereix a l'hora de gastar-se el kikos. Com jo li dit sempre es un merengue rata.

La seua frase es , NO HI HA UN DURO!!!, la gent sempre se l'agafa a conya, però té el seu sentit. Ho diu durant l'exèrcici faller per a què arriven falles i pogam anar més sobrats. Es com aquell que es pasa l'any ahorrant per a poder anar en estiu de vacances. Es una de les poques persones que he vist emocionar-se per la falla, es nota que junt al seu Madrid de l'alma i la seua familía, la falla es una part important de la seua vida...

Dit tot açò felicite de tot cor al meu Mestre Comptador, amic faller, company de propagandes, madrileny empedernit el dia del seu cumple en nom de tota la seua falla querida...

Capritx o realitat??

Del tema del que vaig a tractar en aquest article no té res a veure amb el món faller, però és una cosa a la que li he estat donant voltes durant diversos anys. Moltes vegades resulta difícil arribar a una solució definitiva i convincent, però pel que puc sentir al meu voltant, no sóc la única persona del món que s’enfronta a aquesta qüestió. I per a que no es calfeu més el cap intentant endevinar del que estic parlant, ho explicaré tot seguit i veureu què fàcil era.

L’altre dia, mentre conduïa per dur a la meua germana al conservatori, vaig sentir una notícia que em va alegrar moltíssim. Aquesta bàsicament deia que s’havia realitzat un estudi entre els universitaris que havien fet una carrera. Els resultats eren sorprenents, ja que a la gran majoria no els havia agradat la carrera que havien estudiat; i dins d’aquest grup molts hagueren estudiat una altra carrera diferent i uns altres pocs s’hagueren deixat de forma definitiva els estudis.

I per què em vaig alegrar tant de sentir-la? Doncs perquè, pel que sembla, no sóc l’únic bitxo raro que ha tingut eixe problema. Des de ben menuda he tingut molt clar la carrera que anava a fer quan fóra major, i quan aquell agost del 2002 em vaig veure en la llista d’admesos d’Enginyeria Informàtica em vaig posar súper contenta. A la fi anava a estudiar allò que tant m’agradava i ningú anava a fer-me aprendre’m fets històrics que ni m’agradaven ni m’importaven massa, la veritat. Primer el vaig començar amb il·lusió, segon amb força, en tercer em vaig desenganyar un poc, quart va ser HORRIBLE i cinquè: el colofó. Per una banda, la gran majoria d’assignatures complicades i inútils que ens clavaven; per altra, molts dels professors indesitjables que les impartien; i per últim, els friqui-companys que m’envoltaven que no tenien altra vida social que no fora els ordinadors i que de vegades sabien més que els mestres. Tots ells formaren un conjunt perfecte que em varen fer avorrir aquell projecte que havia començat amb tanta il·lusió!!

I si amb tot el que he dit anteriorment no tenia prou, s’unia el típic: “Tu has estudiat informàtica?? No te pega en absolut!!” que em repetien les persones amb les que començava una relació d’amistat; o el més típic encara: “Xiqueta, en tot el que t’agraden els nanos, la bona mà que tens per tractar-los i el que gaudeixes amb ells, definitivament t’has equivocat de carrera” que em diuen aquells que em coneixen més. Això em donava que pensar, però moltes vegades també em quede amb una frase que em va dir una amiga: “Dona, si t’has tret informàtica curs per any, pot ser tampoc l’odies tant…”. Totes aquestes situacions, em porten a una mescla de sentiments, que moltes vegades són difícils d’aclarir. Sincerament, sols espere que tot açò siga degut al mal enfocament que hi ha en la meua carrera i, pel que he sentit, en totes les carreres en general. Pot ser ara estiga ací asseguda calfant-me el cap, i el dia de demà trobe un treball que em faça obrir realment els ulls i dir-me “Clar que sí!! La informàtica és per a mi!!”

Amb aquest article no pretenc sols contar-vos una vivència personal. Intente fer que reflexionem tots un poc i reflectim les nostres opinions personals. Estem agust estudiant allò que tenim davant? Hem trobat el treball que realment ens ompli i ens fa sentir be? O simplement fem les coses per que s’han de fer?

I una última reflexió final… Tot aquells que no estem al 100% agust: és per un simple Capritx perquè avui en dia solem tenir tot allò que volem? O de veres ens estem enfrontant a una Realitat que no ens correspon?

Les nostres regines...

Que es pensaveu que no anava a parlar de les nostres representants per aquest exèrcici????, pues estaveu equivocats. Ho lamente però no tinc fotos, es excusable les baix demanar en les bodes però com compendreu la gent encara esta recuperant-se. Les nostres falleres majors són com les flors més bòniques que hi han a un jardí, són aquelles regines que representen a la nostra falla querida allà on van i que millor que falleres criades a la falla i que porten l'escut de la comisió al seu cor.

Començarem per la Fallera Major Infantil de nom Maria Chafer filla del Banano i d'Almudena, xiqueta que li canviaven els panyals a la falla, fallera desde l'hospital fins a hui en dia. Si els seus pares per separat ja són bons imagineu-se la filla que es una mescla dels dos. Jo put dir que la conec personalment i es fallera fins la mèdula, li encanta vestir-se de fallereta, li encanta ixir als Play Backs, li encanta jugar a la porta del cau amb les seues cosinetes i amb la resta de xiquetes i xiquets de la comisió. Es una xiqueta obedient i preguntona com són tots els xiquets, però això no es mal per a aprendre hi ha que preguntar o sinó que meu diguen a mi. En definitiva una fallera de l'Avinguda de primera, per cert el diumenge es la seua Primera Comunió.

La nostra Fallera Major es Sonia Soler, la meua prima que li dit jo. No es familía meua es cosina de la meua xiqueta, es dir com si fora meua. Tambè es fallera molts anys, més que un servidor i això ja es dir. Tenia molta il·lusió per ser la nostra regina. El primer dia que s'obri el plaç per presentar-se allí estava ella per ser la primera i ha vingut a totes les reunions fins que el dijous fou ratificada i com heu pogut comprovar en un comentari de l'altre dia li ha fet molta il·lusió. Es nota que ja tenia ganes i segur que amb la familía i els amics que la rodejen surtirà tot bè per a ella.

Desde aquest blog de l'Avinguda i en nom de tota la comisió els donem l'enhorabona a les nostres princeses del foc pel seu nou càrrec, sabem que hui en dia açò de ser Falleres Majors s'ha ficat molt car i conseguir tindrem es difícil. Així que ens sentim privilegiats en comparació a altres comisions que no han tingut tanta sort, la cosa s'ha ficat mal perquè ser Fallera Major implica molt de "gasto", però per a nosaltres l'important es tindre representant de la nostra falla querida. Vosaltres a partir d'ara sereu la llum que ilumina la nostra comisió, ens representareu a les presentacions, als actes protocolaris, els dies de falles...

Com sempre dit en aquestos casos, intenteu disfrutar de cada segon, perquè quant pase ja no hi marxa enrere. Els problemes que puguen sortir ja els solucionaran la vostra familía i la vostra comisió, vosaltres només teniu que sacrificar-se per estar guapísimes i acudir a tot. Per la nostra part intentarem que per a vosaltres siga l'any faller més bònic de la vostra existència falleril i que cada moment per a vosaltres siga inolvidable. Per finalitzar...

VISCA LA FALLERA MAJOR INFANTIL DE L'AVINGUDA D'ESPANYA!!!!!

VISCA LA FALLERA MAJOR DE L'AVINGUDA D'ESPANYA!!!!!

VISCA LA FALLA AVINGUDA D'ESPANYA!!!!!