Erem pocs però valents...

El pasat divendres després de la reunió es celebrà al Sol l'última festa conmemorativa del nostre 50 aniversari avanç clar esta de la gran traca final final que serà el sopar de Gala a la Sala Cancela el dia 15 de gener, per cert recordar que ja esta obert el plaç per apuntar-se aquesta festa, tots els divendres després de la reunió pasar per la nostra Secretaria Natalia i ella vos informarà.

Però al que anava, el divendres començarem la reunió avanç ja que a les 00:00 hora Suecanà el Caplliure ens va dir que podiem començar la festa a la seua discoteca. La cosa no pintava molt bè perquè veies al cau poca gent i molts de nosaltres pensaven "a voràs ser quatres gats i fer el rídicul". El nostre Presi o el Primo estaven un poc despagats i un servidor intentava animar-los diguent "tranquils que som pocs però valents".

I així va ser, a partir de l'hora establida comença a entrar gent al Sol de la nostra Falla i la veritat es que el local estava decorat per a l'ocasió ya que les parets estaven plenes de banderes de la nostra comisió i poc a poc la cosa anà animant-se, cada volta estava l'establiment més ple i la gent de la nostra falla anava rebent visites d'amics, familiars i com no gent d'altres comisions. Desde d'ací m'agradaria donar les gràcies a tota ixa gent d'altres comisions que ens ferem la visita de rigor i segur que no s'arrepentirem., vinguerem de la Bernat Alinyó, la Tro i Flama, Poble Vell, Cervantes i Sucro.

Però m'agradaria destacar per damunt de tot a ixos fallers i falleres de la nostra falla que estaguerem en la festa i han estat organitzant o simplement asistint a molts altres actes de la comisió del 50, ixos som els valents que deia en el títul perquè gràcies a ells el divendres hi hagué una festa més que contar a la nostra comisió i això que pareixia que anava a ser un fracas per a mi es convertí en un èxit rotund i sinó només teniu que vore les fotos ja que parlem per elles soles, jejejejeje

Jo personalment venia cansat ya que venia de Lliria de jugar a bàsquet i pensava en el cau hui prompte a casa i damunt açò no pareix molt animat hui. Però que me quiten lo bailao, al igual o segur que molts de vosaltres meu vaig pasar de luxe, l'atenció de Caplliure i la seua gent va ser molt bona i que dir de la música punxada pels dos Primos (Candido i Raúl) sense paraules. A la fi i quant en doni conter eren les 7:30 del matí no se si Zulu o Suecanà però el que si que se es que meu vaig pasar de luxe amb la meua gent. A voltes no fa falta ser molts per a pasarteu bè, en pocs i valents ya en fas prou.

Nota: Natalia tenies la càmera facileta???, va fer 150 fotos de la festa, LA FIGURÀ!!!!. No les vaig a ficar totes però la nostra amiga Edith poc a poc ya les penjarà en la nova galeria.

15 anys ja!!

Mai heu repetit la frase “El temps passa volant!!”? Jo sí, i moltíssimes vegades. Són sols quatre paraules. Però quines paraules més bé enllaçades! I quanta realitat s’amaga darrere d’aquesta senzilla frase!

És una frase que sol aparèixer quasi sempre quan es tracta de recordatoris de coses ja passades o d’aniversaris. I en aquest article fa referència al segon dels casos. Avui un membre de la nostra comissió compleix anys, i, com sol passar (a excepció de certes distraccions) no podia faltar la seua felicitació al bloc.

Pareix que siga ahir quan encara el tenia a la cort infantil, quan encara formava part de “els meus nanos”. Quan passàvem hores i hores d’assajos al cau, ja que sempre estava entre els que volien formar part d’eixa família dels playbacks. Quan a la despertà infantil no el deixàvem tirar masclets, ja que era massa petit, i s’havia de conformar amb els xinos de tota la vida. Quan lluitava com el que més representant la falla al futbet infantil, ja que és un esport que li agrada molt. Quan, el dia dels xiquets, ens deixava bocabadats amb el seu dibuix de la falla, i és que ha nascut amb molt bona mà artística. Quan a les cavalcades infantils et demanava més i més bosses, per no deixar a cap xiquet i cap adult sense confeti al seu cap. Quan…

Però farà un parell d’anys va canviar el seu lloc a la falla, ja que l’edat li ho començava a demanar, i va entrar a formar part de la comissió masculina. És un paper que ha agafat molt seriosament, participant activament en les feines de la falla. Recorde que l’any passat formàvem part de la mateixa colla de falles. I justetament, ens va tocar el dia dels xiquets. Quin canvi! D’estar tirant coets amb els nanos, a portar el carret amb tot l’arsenal, o dir-me a la cavalcada que si necessitava algun tipus d’ajuda que li ho diguera. Veure’l muntar taules amb tu, recollir les cadires, agranar les restes dels jocs dels nanos, etc. I és que una no s’acaba d’acostumar a veure’l en eixe lloc, i més si ha sigut un d’eixos fallerets del que has compartit el seu creixement a la falla.

No sé si sabreu ja de qui es tracta. Alguns, cansats ja, de segur que heu fet rodar la boleta del vostre ratolí per veure la fotografia de baix i eixir prompte de dubtes. Per a la resta, vos diré que té uns pares de gran tradició i família fallera. Ja heu descartat a alguns fallers, veritat? Doncs amb compte, que la següent pista és la definitiva. Aquestes falles estic segura que les viurà molt més intensament, ja que el nostre petit representant és el seu cosí germà. Ja sabeu de qui parle, no? Exacte!! Avui és l’aniversari de Miguel Ángel, i des del bloc el volem felicitar, així que…

MOLTES FELICITATS DE PART DE LA PENYA ARA-VINC, DE LA PENYA L’ANISET I DE TOTS ELS MEMBRES DE LA COMISSIÓ DE LA FALLA AVINGUDA D’ESPANYA!!

Esperem que passes un feliç dia junt als teus!!

El poder de l'imaginació

Mai s’heu alçat un matí i heu vist que algú vos ha encomanat una feineta per a ja? T’alces amb les lleganyes encara pegades als ulls, o tornes a casa després de fer algunes encomandes, i aprofites eixos minutets que s’han quedat morts o bé per mirar el correu, o bé per mirar-te el mòbil que ha estat perdut durant unes hores a la teua bossa o butxaca, i… sorpresa!! Trobes que algú havia sol·licitat una feineta per a tu, i veus que has arribat ja un poc tard…

Doncs això és el que m’ha passat avui. De normal, després de desdejunar, enxufe l’ordinador i mire el correu, per si de cas hi ha alguna novetat important. Sol passar que mai hi ha res. Mai hi ha res fins el dia que canvies la rutina; dia en el que eixe correu (esperat o no) ocupa una de les entrades de la teua bústia. I dia que ha coincidit en avui! Aquest matí he tingut que eixir de casa prompte per aclarir unes teles per a les disfresses de les cavalcades que s’apropen tímidament. Ara acabe d’entrar a casa, i la primera feina: mirar el correu. I allí estava ell, esperant-me i dient-me que escriguera alguna cosa per avui!

De seguida hi ha un botonet que intenta posar-se en marxa, però que de vegades costa un poc. Aquest botonet, i depenent de la persona que el porte, sol funcionar d’una manera més o menys eficient. Hi ha d’alguns que mai arriben a funcionar correctament, i necessiten d’algun col·laborador que els ajude a polsar-lo. Hi ha d’altres que són molt sensibles, i que encara no els has tocat ja han engegat el seu motor amb resultats sorprenents. Hi ha d’altres que es queden a la meitat: el seu botonet funciona, però millor donar-li un temps previ d’escalfament.

Aquest botonet al que m’estic referint no és altre que el botonet de l’imaginació. Sí, la perilleta eixa que solem anomenar i que ens fa sentir bé quan s’engega… Botonet que quan més el necessites, sol fallar un poc. I ací estic jo, en una situació semblant.

Al bloc solem tenir la feina ben distribuïda, però hi ha ocasions puntuals que, per la feina, no podem dedicar-li el temps que voldríem, i és quan tirem mà d’eixe tan bon recurs anomenat ajuda. És per això que pot arribar un dia en el que no et toque escriure, però et topes amb algunes paraules del tipus: “Podries tu escriure alguna cosa avui? Jo no podré”; i has de fer-los front.

I de seguida, el botonet… I com sempre, a anar de forma intermitent… De què escric? Què dic? I repasses ràpidament les opcions que tens a la mà. De seguida descartes els articles d’aniversari, entre altres coses perquè no coneixes a ningú que haja nascut tal dia com avui. També queden eliminats els articles de recordatori d’una festa propera o de narracions d’una passada, ja que aquests ja han estat fets durant la setmana. I algun de reflexió? Puff, però sobre què reflexione? Ha de ser un tema que no avorrisca a la gent, i el temps apremia, així que… descartat!! A vore, a vore… Hi ha alguna cosa important a recordar? Jo diria que hi ha massa, i com ja s’han dit, no les tornaré a escriure per a que no em diguen pessada…

En una de les seues intermitències, el botonet comença a funcionar millor, i et recorda que avui és divendres. I que els divendres hi ha reunió de falla. I que aquest haguera segut un possible tema per a l’article. Però que ara ja és tard, ja que has estat plasmant els teus pensaments de forma escrita, i has creat un article sense quasi adonar-te’n. I que aquest article ja és prou llarg. Així que et dius… “No passa res, una altra volta serà!!”.


P.D.1 Recordar que avui li toca colla a la número 2, que el seu cap de colla és Sam.
P.D.2 També recordar que avui la colla començarà a les 21:00, i així poder començar a sopar a les 21:30. Raó? Mira el P.D.3…
P.D.3 I tornar a recordar que avui ens espera una FESTA AL SOL!!!! S’animeu a vindre??

I demà tots al Sol...

Demà es divendres i tranquils hi ha reunió però després celebrem al Sol l'última festa de celebració del 50 aniversari avanç de la Gran Gala de commerament dels nostres 50 anys de vida. Com saveu demà la reunió començarà avanç del previst ya que a les dotze de la nit tenim que estar a la Discoteca el Sol. En conclusió que demà toca festuqui altra volta, ací no parem i estem en crisis però cincuanta anys sol es cumpleix una volta així que demà tots al Sol.

Es important que després de la reunió la gent no es deu quedar al cau ya que hem quedat aixina, es dir demà no hi haurà ni partideta de truc, ni de parxís, ni de dominó, ni cubateta, ni res de res... Tots tenim que ficar el nostre granet d'arena per a què la Festa siga un èxit i ens divertim de lo més, això ho tinc clar perquè nosaltres allà on anem si estem amb els nostres ens ho pasem molt bè.

Recordar a tots que la Festa es oberta i pot vindre qui vullga, els preus seràn populars i la música serà una pasada ya que els que punjem són els nostres DJ's Primos (Aaron i Raulet). Lo dit, esperem la vostra asistència i en quant als fallers i falleres tots cap allí no deu quedar-se ningú al cau o tots moros o tots cristians. Demà altra volta festeta però no oblideu que primer la reunió, intenteu anar avanç al cau a la reunió.

La falla a trossos

I ahir es clavàveu amb mi per estressar-vos amb el meu article? Doncs cada dia que va passant em reafirme en les meues paraules…

Les comissions falleres comencen les seues aventures cada 20 de març de tots el anys. Eixe és el dia en el que s’inicia un nou exercici faller, tot i que no és exactament aquest dia en el que es manifesta, entre altres coses perquè els propis fallers remanem cadàvers en les nostres cases.

Jo no sé si serà també eixe mateix dia 20 de març el dia en el que altre gremi faller prou important comença a treballar. Però poc els faltarà… I si no ho fan físicament, de segur que mentalment ja es posen en marxa, enxufant eixos caps pensants, cercant noves idees que plasmar en els seus treballs.

Aquest gremi al que m’estic referint és al conjunt de tots els artistes fallers; gràcies als quals les comissions poden enlairar i mostrar a tota la gent els seus monument. Treballen de valent, paral·lelament i amb independència dels fallers, per a que la setmana fallera puguen tenir a punt eixe monument que els representa. M’imagine que, a hores d’ara, tots aquests tallers ja tindran els seus materials preparats.

Almenys el nostre artista faller ja ho té tot escampat pel seu taller; fet que poguérem corroborar en primera persona alguns fallers de la nostra comissió. Ahir ens varen brindar l’oportunitat de pegar una primera ullada a allò que, en un futur proper, serà el nostre monument.

Ja hi ha alguns ninots acabats. Altres, tenen la forma, però els falta el color. I d’altres, simplement, són encara futurs projectes sense vida al taller.

Pel que fa a la falla infantil, dir que el ninot central ja està complet. Es tracta d’un gran bruixot, amb la típica llarga barba canosa i el seu gran barret de color grana.

Pel que fa a la falla gran, ens varen trobar amb quatre ninots finalitzats. Entre ells, una gran gallina, que no sé si es tractarà d’alguna indirecta cap a eixa cançó que tant varem repetir les falles passades. Els ninots centrals ja tenen forma, però encara estan en blanc i negre; bé, més concretament, en blanc...

Era la primera vegada que veia de tan a prop el taller d’un artista faller. El camí en cotxe cap allí se’m va fer un poc llarg. Per una part, perquè estava impacient per veure eixos ninots que formarien la nostra futura falla. I, per l’altra, perquè pensava que eixes carreteretes obscures no ens portarien a cap lloc. Però tots aquests minuts d’espera que semblaven no acabar mai valen valdre la pena.

Una vegada al taller, tant Sheila i Marc, com Xuso i jo, varem gaudir com a vertaders xiquets. Primer fotos amb els ninots infantils; després, amb els ninots grans; per acabar amb el ninot central del monument. Ara, agafem pinzells i fem com si pintàrem els ninots. A continuació, imitem els ninots amb els que ens retratem. Girem el cap per ací. Ens recolzem per allà. Pugem les escales per fer fotografies amb una perspectiva diferent. Fins i tot, fem carasses als ninots. I és que l’il·lusió ens fa alternar les fotos serioses amb aquelles de caxondeo.


En fi, altre granet d’arena per aquest munt d’il·lusions i somnis que, poc a poc, va augmentant la seua grandària i va fent-se cada vegada més real.

P.D.: Recordeu, avui a les 21:00, reunió del 50 aniversari!!