I al 21... més!!

Ho hem estat anunciant durant tota la setmana: les falles ja estan ací. Millor dir, JA ESTEM EN FALLES!! Ja portem dues nits consecutives gitant-nos un poc més tard del que estem habituats. El dimecres pels jocs, i anit pels playbacks dels majors. I aquesta nit, ens espera altre tant, amb la primera discomòbil de la setmana fallera.

És un any treballant per a que arriben aquestes dates i les puguem gaudir com cal. Ja portem moltes coses viscudes d’aquest exercici, però encara ens queden els tres dies més durs i, a la vegada, més bonics. Dies que vivim a una velocitat de vertigen.

Des d’ací el blog vos volem animar (encara que realment no sé si serà necessari, ja que sé de sobra que ho fareu) a que viviu cada segon dels que queden. Gaudiu de cada cercavila, de cada nota de xaranga i d’orquestra, de cada coet, de cada… Rigueu, i feu riure. Seu feliços i contagieu la vostra felicitat a la gent del vostre voltant. Xarreu. Canteu. Balleu. Jugueu…

I el més important, sense tenir en compte amb qui, ja que aquest és l’esperit que ens caracteritza a tots els fallers de l’avinguda. Que no es dissolga aquesta segona família que tant apreciem, ja que si durant tot l’any ha estat unida, aquests tres dies no té perquè de no estar-ho.

Ara-vincs. Anisetes. Marus. Xiquets. Ara sí que hem encès ja la metxa eixa que es consumeix tan apresa. Ara sí que ja no s’apagarà fins el dia 19,dia en el que explotarà amb força i es veurà reduïda a un muntó de cendres i cartró. Ara sí que ens hem d’acomiadar durant un parell de dies, ja que fins el 21 no crec que tinguem ni temps ni forces per a escriure pel nostre benvolgut blog. Però tranquils, que no s’aneu a lliurar de nosaltres. Tornarem amb més força que mai. I amb més ganes que mai de contar-vos tot el que ens ha passat en aquestes dates tan assenyalades.

QUE TINGUEU UNES BONES FALLES!!

Fins prompte!!

Ja no parem!!

Anit ja varem començar les nits de gitar-nos tard al cau, amb el clàssic ja “Que bé s’està en el casal” en la seua setena edició. La veritat és que ens varem riure molt, i està demostrat que la imaginació dels avinguders i avinguderes no té límit. Però ja vos ho contarem altre dia…

Avui volia recalcar el fet de que anit varem encetar els dies de més ambient faller, i ja no el tancarem fins la nit del 19. Però mentre arriba eixe dia, podrem gaudir de moltes coses!!

Així que farem memòria…

Avui tenim el segon dinar de tant per porrate. Les famoses coques del forn de Geli, a les que s’havieu d’apuntar prèviament. Per la vesprada, tindrem el berenaret que correrà a càrrec del nostre president JuanLu, així com l’entrega de recompenses i l’entrega dels premis de la falla. I per la nit, tornarem a tindre sopar d’aixelleta i els playbacks dels majors al cau. Ja veurem amb què ens sorprenen!!

Demà divendres, la situació sembla pareguda, però serà molt més dura. Tornarem a tindre dinar a tant por porrate, el clàssic també arròs negre. I si la nit anterior havíem tingut els playbacks dels majors, demà per la vesprada tindrem els playbacks dels xiquets. I ja de nit, tornarem a sopar d’aixelleta i gaudirem de la discomòbil fallera.

Dissabte, diumenge i dilluns no fa falta que explique molt el que ocorrerà, no? Així, a grosso modo tindrem despertà, cercavila per la barriada, dinar al cau, visita a l’asil, concurs de disfresses, ball amb orquestra; despertà, visita de cortesia al Mareny, dinar al cau, visita de cortesia, ball amb orquestra; despertà, homenatge a Joan Fuster – el Mestre Serrano i Baldoví, mascletà, ofrena de les flors, cremaes. I s’ha acabat!

M’he cansat i tot d’escriure-ho! Però, a la vegada, em muic de ganes de viure-ho!

Ah! I ja ficats a recordar, recordarem una altra cosa important en el dia d’avui. Avui un faller de la nostra comissió compleix anys. Ja s’havia marcat un poc la tradició de cantar-li al final de “Que bé s’està en el casal”, però anit no va vindre i es va quedar sense cançó… De totes maneres, la felicitació al blog no podia faltar!

L’afortunat que avui incrementa la seua edat és Guillermo. Un faller que es fa de notar per ser col•laborador, treballador i fester. Un faller dels que veus quan gires el cap en les cercaviles i dirigeixes la teua mirada al lloc que ocupen els xicons. Un faller que junt els seus amics Belenguer, Juanjo i Cebolla formen un grup perillós però bo. Un faller que amb l’estima que li té la gent i amb les seues dos cosines, considera la falla com el que és: una segona família. Un faller amb el que es pot riure, xarrar i ballar. Un dels fallers més roquers de tota la comissió, que encara que fa uns anys ens va sorprendre amb el canvi de look i abandonava la seua melena, sabem que en el fons segueixes sent aquell “pelut”. Un faller sense el que la falla notaria cert buit…

Per totes eixes qualitats, i moltes més que deixe en la meua ment, et mereixes passar un gran dia junt als teus. I també junt a nosaltres, així que a veure si aquesta vesprada o esta nit et veiem pel cau i et podem felicitar com cal.

EN NOM DE LA PENYA ARA-VINC, DE LA PENYA L’ANISET, I DE TOTS ELS MEMBRES DE LA FALLA AVINGUDA D’ESPANYA, MOLTES FELICITATS GUILLERMO!!

Avui els toca als xiquets!

Ja hem parlat del que va passar divendres i dissabte passat. No es necessita ser massa llest per endevinar que avui contarem tot el que va ocórrer el diumenge, el dia dels xiquets per excel·lència, i en el que totes les activitats, inclosos els menjars, estan pensats per a ells.

El dia començava a les 9 del matí, amb la despertà. Un carret ple de xinos, metxes i bombetes esperava impacient ser espentat pels carrers de la barriada. Una xaranga improvisada esperava també fer el seu debut. I uns xiquets amb ganes de fer soroll començaven a ficar-se nerviosos.

Així que puntuals varen eixir amb un únic objectiu: acabar amb tot l’arsenal que la falla havia comprat per a l’ocasió. Abans, però, i amb l’ajuda de l’amic inseparable de Joana, el megàfon, es van dir les instruccions per evitar sustos…


Amb el cau buit, la colla ens ficàvem mans a l’obra: preparar les taules i l’esmorzar per als menuts, que en una horeta i mitja els tindríem de volta. El temps va passar volant, i de sobte el cau es tornava a omplir de nanos i nanes, i de no tant nanos ni tant nanes.


Però com marca el ritme d’eixe dia, el cau en breu es tornaria a quedar desert. Els xiquets se’n anaven a casa, i no perquè havia acabat ja la seua jornada, sinó perquè havien de disfressar-se. A les 12:00 els esperava la cavalcada infantil per la barriada!

La veritat és que començaren a aparèixer disfresses de tot tipus i varietats, això sí, totes elles molt xules i molt ben lluïdes pels xiquets de la falla. Del cau ens varem dirigir a casa JuanLu, que ens tenia preparat un segon esmorzaret. El varem reconèixer perquè estava en sa casa, ja que la careta que portava li amagava mig rostre… I sí, com la resta del xiquets, o fins i tot un poc més, lluïa pels carrers de la barriada.


Carrers que a mesura que anava passant la falla anaven pintant-se de colors, degut als kilos de confetti que duien els xiquets en unes bosses preparades per a l’ocasió. Quan varen arribar al cau, els varem fer el típic corredor d’entrada i els varem aplaudir com s’ho mereixen: ben fort.

I a partir d’ací tornaven les presses! En mitja horeta es serviria el dinar. Un dinar a base de tot tipus de pasta. Amb l’últim mos en la gola, les nostres encarregades d’infantils Talu, Joana i Malen ja es tornaven a ficar en moviment: en breus agafarien a tots els xiquets i aniríem a dibuixar la falla.


És ja tot un clàssic en la falla, que no es pot eliminar perquè és una activitat en la que els xiquets participen molt activament i gaudeixen. Miren tot tipus de detalls per plasmar-ho en els seus fulls, i busquen els colors adequats per a que el resultat siga el més semblant a la realitat possible.

La tornada va ser d’allò més divertida. La varem passar cantant cançons infantils, i, si vos sóc sincera, no sé qui cantava amb més força si els xiquets o nosaltres… I arribant al cau, els rostres se’ls anaven il·luminant. Quatre castells inflables els esperaven, i no varen tenir espera! Es varen soltar de la corda que els mantenia units, es varen llevar les sabates i van fer ratlla de fum per veure a quin de tots ells pujaven primer!


A partir d’aqui, ja no va hi haure descans. No pararen de botar fins quasi les vuit de la vesprada. L’únic paronet que va hi haure, va ser per berenar. Un xocolate amb ensaïmades els esperava dins del cau, i la veritat és que no es varen fer de rogar. En un tres i no res es varen omplir totes les taules. I en un tres i no res es varen engolir el menjar. I és que era comprensible: els castellets els esperaven a fora, i no hi havia temps a perdre!


I aquest va ser l’únic moment de tranquil·litat del dia. Tancades en la cuina, Talu, Malen, Joana, Anna, Regi i jo berenàvem a total parsimònia. I és que després del dia dur de colla i d’encarregades, crec que ens mereixíem eixa mitja horeta de desconnexió. I aprofite per felicitar a les tres primeres, ja que va eixir un dia redó!


Ens va vindre molt bé, per recuperar forces. Al eixir de nou, molts xiquets ja se’n havien anat a les seues cases. Feren una última xarradeta, i ja no poguérem resistir més la temptació. Havíem de descobrir que s’amagava a l’interior d’aquell gegant camió de goma i aire!!

I és que, en el fons, continuem sent com xiquetes!

P.D: I de jocs d'infantils, a jocs de majors! Recordar que aquesta nit en el cau tenim la setena entrega del "Que bé s'està en el casal", tot un clàssic ja! A les 21:30 hores sopar d'aixelleta, i quan acabem... a jugar!!!

El monument, les recompenses i les albaes

I després de la nit del divendres tan intensa que varem tindre, el dissabte tocava matinar… A les 8:15 hores s’havia quedat en el cau. Motiu? Anar a muntar el monument, part essencial de la festa fallera.

Sabem que eixa és una feina més d’homes, així que m’imagine que estaria ple de gent de taronja. Gent valenta a la que no li importa l’hora a la que s’ha gitat la nit anterior, i que l’amor que li té a la falla fa que no se li apeguen els llençols al cos… Pel que m’han dit, les anisetes els feren la visita a les 12:00, i m’imagine que els animarien i els farien costat.


A les 14:30 més o menys, es tancava l’última valla del monument, es feia un dinar ràpid al cau per als muntadors i a les 16:00 hores començàvem a muntar taules per al sopar, i a seguir amb la preparació del dinar, en la que dos valents i una valenta portaven des de les 11:00 “tancats” en la cuina. La veritat és que aquesta part em va parèixer un poc vergonyosa… Érem 110 comensals per sopar, i sols varem acudir uns 15 a muntar taules… Trist però real. De totes maneres, fórem valents, i ho tinguérem tot a punt, encara que ens anàrem del cau a les 20:00 hores…


I tres quarts d’hora després ja havíem de tornar a estar allí, preparats i mudats. Els nostres presidents, estaven molt guapos, i se’ls notava un poc nerviosos. A les 21:00 hores puntual es tirava el castell de focs d’artifici, i tot seguit s’inaugurava el cau. La famosa cinta ja estava nugada de part a part de les portes i preparada per a ser tallada pels nostres presidents, que ho feren molt bé.


El sopar, com sempre, tot molt bo. Entre rialles, animalades i converses agradables. I també el que crec que es convertirà en un clàssic: fallers i falleres tragueren el menjar al so de la música. Acabats de sopar vindria l’acte protocol·lari, motiu pel qual s’havia muntat el sopar.


En primer lloc, i amb els nostres presidents ja dalt de l’escenari, escridaria als membres de la junta i a tots els fallers per donar-los els llibrets individual i col•lectiu. Tot seguit, es passaria a fer entrega de les recompenses de coure, argent, or i fulles de llorer a aquells que els pertocava. Per últim, els presidents s’intercanviarien uns regals, i les dones casades els farien el seu propi detall.


Ara ja sols quedava començar a gaudir del ball i estar atents, ja que en algun moment es tallaria per uns minuts la discomòbil. I no per falta de ganes de ballar, sinó perquè rebrien la visita de les albaes.


Enguany, molt emotives també. Com no, parlaren de JuanLu amb el seu art per ballar i de Pauet amb les seues princeses. I després, la sorpresa de la nit: una albà dedicada a Víctor i Cristian, i una altra dedicada a tots els fallers de l’avinguda.


La gent es mantigué molt respectuosa, però prompte es trencaria eixe silenci característic. La discomòbil tornava a estar en marxa i fins les 4:00 hores ja no pararia…

Entre fum i foc

Com ja varem informar la setmana passada, el divendres es va celebrar en el nostre cau el que ja s’ha convertit en tot un clàssic: el concurs de paelles nocturnes. Com ja varem dir també, i tot i que la gran majoria de cares que es poden veure són de fallers, és un concurs al que pot vindre qualsevol persona ja siga fallera o no, ja siga de la nostra comissió o no, ja siga del nostre poble o no, etc.

Per als encollats, la nit començava a les cinc de la vesprada amb l’organització i el muntatge de taules, la preparació de la barra, la distribució del menjar, i algunes cosetes més.

Per a la resta, la nit començaria tres horetes més tard, ja que a partir de les 20:15 hores es repartia el menjar a cadascuna de les colles. Tocades eixes hores, el cau començava a tenir vida. S’anaven deixant veure les primeres columnes de fum, indici de que algú ja tenia la seua foguera en marxa per poder cuinar la paella. La barra anava tenint més visitants, indici de que la gent arribava i tenia ganes de festa. I tot en un ambient màgic de germanor.

De sobte, el carrer on s’estaven cuinant les paelles es queda mig buit. Els cuiners provisionals havien acabat la seua feina i les colles entraven al cau per sopar. Únic moment de la nit en la que seus en una cadira per a sopar, i molts d’ells ni això… I amb l’últim mos a la gola, la tropa d’encollats es fiquen mans a l’obra i comencen a retirar les taules i les cadires, i a deixar el cau net.

Ara ve lo bo. La discomòbil començarà en breus i necessitem espai per ballar… Què va passar en la discomòbil? Doncs les coses típiques: que si balle ara amb un i després amb altre, que si em faig un xupito ara amb un i després amb altre, que si faig un comentari ara amb tu i després amb altre, que si ara salude a un i després a un altre,… En definitiva, el que es sol fer en les nits de discomòbil.

I de sobte, cap a la una, para la música! I és que com hem dit abans és un concurs, i com a bon concurs tenia els seus premis per a entregar. Aquest any no en serien tant sols tres, sinó que s’anaven a multiplicar. El concurs de paelles no venia sol, sinó acompanyat d’un concurs de sangries. El jurat que havia provat ambdues coses tenia clar el seu veredicte des de feina hores, i ara s’anava a fer públic.

Els encarregats de donar els premis eren els nostres presidents. Jaky, veu de pitufo, era l’encarregat d’anar cridant als afortunats amb premi. No recorde els sis que varen pujar a l’escenari, però si que em van quedar clar els guanyadors. La millor sangria va recaure sobre una colla de les anisetes, l’amfitrió de la qual havia estat Javi. I el premi a la millor paella el va aconseguir Canti i la seua colla.

Amb els premis donats, tots contents i sobretot els que n’havien rebut algun. El que quedava ja era fàcil de portar endavant: gaudir de la discomòbil per part dels nostres DJs residents i aprofitar cada segon que estaven passant volant!